Qui no vota a Catalunya?

Les dades, amb calma

El recorregut en 3D en resumeix l'essencial. Aquí hi ha els números complets: els municipis de referència, com canvia la participació amb cada variable, què pesa quan es miren totes alhora i les seccions que voten menys.

Dues maneres de no votar

Salt, Lloret de Mar, Salou i Figueres són els municipis catalans de més de 20.000 habitants on voten menys adults: entre 34 i 39 de cada 100 empadronats. El primer motiu no és el desinterès: entre el 29% i el 39% dels seus adults són estrangers sense dret a vot en unes generals. Però els qui sí que poden votar també voten menys: un 55% a Salt i Figueres i un 58% a Lloret, entre set i deu punts per sota de la mitjana catalana (65%). Són dos fenòmens que se sumen i que la xifra oficial de participació barreja, perquè només divideix pel cens.

Guissona és el cas extrem del primer fenomen: més de la meitat dels seus adults no pot votar, i només 29 de cada 100 ho van fer, tot i que la participació sobre el cens (61%) és gairebé normal. A l'altre extrem, Sant Cugat del Vallès combina renda alta, universitaris i pocs estrangers: hi vota el 72% del cens i 63 de cada 100 adults.

Participació = vots emesos / cens electoral resident (CER). Adults = població de 18 anys o més (Atlas de Renda de l'INE, 1 de gener de 2023). Sense dret a vot ≈ adults residents − cens electoral. Les línies recorren les generals del 2015, el 2016, l'abril del 2019, el novembre del 2019 i el 2023.

Què separa una secció que vota d'una que no

Si s'ordenen les 5.115 seccions de Catalunya en cinc grups iguals segons cada variable, la pauta és la mateixa: on hi ha menys renda, menys estudis superiors, més atur, més estrangers o població més jove, es vota menys. La barra completa (amb el número a sobre) és la participació entre els qui poden votar; la part fosca, quina part de tots els adults residents va votar. La franja clara entre totes dues creix on hi ha més veïns sense dret a vot.

El que pesa quan es mira tot alhora

Aquestes variables van juntes: les seccions pobres també tenen menys universitaris, més atur i més estrangers. Un model que les considera alhora (regressió ponderada pel cens, 5.041 seccions) explica 72% de les diferències de participació entre seccions. Cada barra indica quants punts canvia la participació quan la variable puja una desviació típica i les altres es mantenen fixes.

El que pesa més és l'educació, a molta distància de tota la resta, seguida de l'atur. La renda, que per si sola és el que s'assembla més al mapa de l'abstenció, deixa d'afegir informació quan es tenen en compte els estudis i la feina. El model descriu associacions entre seccions, no causes.

És el que la ciència política fa dècades que descriu. En un article de 1995 que continua sent la referència, Henry Brady, Sidney Verba i Kay Lehman Schlozman van explicar la participació amb tres recursos: temps, diners i habilitats cíviques, és a dir, saber informar-se, expressar-se i organitzar-se. S'aprenen a casa i a l'escola i s'exerciten a la feina i a les associacions. Així resumien per què hi ha qui no participa:

«Perquè no poden, perquè no volen o perquè ningú no els ho ha demanat»

Henry E. Brady, Sidney Verba i Kay L. Schlozman, politòlegs (Berkeley, Harvard i Boston College). A «Beyond SES: A Resource Model of Political Participation», American Political Science Review, 1995 · traduït de l'anglès

Estudis i feina són justament el que pesa més en aquest mapa. Informar-se, entendre què es vota i sentir que l'opinió pròpia compta exigeix temps i una certa seguretat. Sense això, és més fàcil pensar que la política és cosa d'altres.

«És un efecte de la mateixa desigualtat: si per tenir veu i vot has de tenir capital cultural, al final calles»

Miguel Alhambra, sociòleg (Universitat Complutense). A elDiario.es, abril de 2019 · traduït del castellà

Hi ha efectes que no són econòmics. Un percentatge d'estrangers més alt continua associat a menys participació fins i tot entre els qui sí que tenen dret a vot, i les seccions amb més espanyols nascuts a l'estranger també voten menys. És plausible que hi influeixin les llars mixtes i unes campanyes que gairebé no s'adrecen a aquests veïns, tot i que les dades agregades no ho poden demostrar. Part de l'efecte pot ser inflació del padró: persones empadronades que ja han marxat i que compten com a abstenció. Les segones residències i el lloguer també s'associen a menys participació: a la costa hi ha empadronats que passen bona part de l'any en un altre lloc, i en unes eleccions celebrades el 23 de juliol això es pot notar. Amb l'edat passa el contrari: els barris més envellits voten més.

Un advertiment necessari: són dades per secció, no per persona. Diuen on es vota menys, no que cada estranger nacionalitzat o cada aturat voti menys. Per afirmar-ho calen enquestes individuals.

2023: l'altra abstenció

Hi ha una segona abstenció, conjuntural, que no segueix la renda sinó el vot. Entre el novembre de 2019 i el juliol de 2023 la participació va caure 6,7 punts a Catalunya, però molt més on l'independentisme era més fort. En el quart de seccions amb més vot a ERC, Junts i la CUP el 2019, la participació va baixar 9,0 punts; en el quart amb menys, 6,0. El vot independentista va passar del 42% al 27% dels vots emesos. Les anàlisis del Parlament de maig de 2024 apunten en la mateixa direcció.

«Els independentistes s'han abstingut més i han fragmentat més el seu vot»

Pau Torres, politòleg i investigador (UPF). A l'Ara, maig de 2024, sobre el Parlament del 12 de maig

Així, els pobles petits de l'interior, que continuen votant més que la mitjana, van perdre més participació que les ciutats de l'àrea metropolitana. Però en el conjunt de Catalunya la diferència entre camp i ciutat és petita: Barcelona vota més que la mitjana (67%) perquè els seus barris rics compensen els pobres. La diferència més gran no és territorial, sinó de renda, i passa per dins de cada ciutat. A Salt, Lloret o Figueres l'abstenció alta no és nova: es repeteix elecció rere elecció des del 2015.

Deu anys, dotze eleccions

Entre el 2015 i el 2024 els catalans van votar dotze vegades en eleccions municipals, al Parlament i al Congrés. La participació va ser del 82% al Parlament del 2017, el de l'1 d'octubre i el 155, i del 54% al del 2021, en plena pandèmia. En totes dotze, les seccions més pobres van votar menys que les més riques, i la distància ha crescut: al Parlament va passar de 13 punts el 2015 a 22 el 2021 i 19 el 2024; al Congrés, d'11 a 14; a les municipals, d'11 a 14.

Seccions agrupades en cinc grups iguals per renda. Les línies gruixudes són el 20% més pobre i el 20% més ric; les fines, els tres grups intermedis. A sota, la distància en punts entre els dos extrems.

On més s'ha perdut és als barris pobres. Del Parlament del 2015 al del 2024 la participació va baixar a totes les seccions menys tres: una caiguda mediana de 22 punts en la cinquena part més pobra i de 16 en la més rica. Entre els municipis grans, Lloret, Sabadell, Sant Vicenç dels Horts, Ripollet i Figueres van perdre més de 22 punts; Barcelona i Sant Cugat, uns 16.

També hi ha recuperació. Del Parlament del 2021, el de la pandèmia, al del 2024 la participació va pujar a 85 de cada 100 seccions, i més a les pobres (una pujada mediana de 5,6 punts) que a les riques (1,9). El Prat, Reus, Sant Boi i Viladecans van recuperar 8 punts o més. No els va bastar per tornar al 2015: la distància entre rics i pobres del 2024 continua sent més gran que la d'aleshores.

Com més a prop, menys es vota

Les eleccions municipals i les del Parlament, les més properes, són les que tenen menys participació: un 56% i un 58% del cens davant del 65% del Congrés. I la distància entre seccions riques i pobres no es redueix, creix. Al Congrés, el decil de seccions més riques va votar 18 punts més que el més pobre; a les municipals, 19; al Parlament, 24.

Els politòlegs en diuen eleccions de segon ordre: l'elector percep que s'hi decideix menys i es queda a casa amb més facilitat. I qui es queda a casa primer és qui ja votava menys.

«Les eleccions locals presenten un índex de vot encara més baix perquè els ciutadans no perceben que aquestes eleccions tinguin importància»

Adrián Caballero, professor de Comportament Polític (UAB). A Maldita.es, maig de 2024 · traduït del castellà

El Parlament va ser l'excepció durant el procés, quan les autonòmiques van mobilitzar com unes generals: el 2017 va votar el 79% del cens. El 2024 ha tornat a quedar per sota del Congrés.

No és un fenomen nou ni repartit per igual. Josep Maria Vallès i Robert Liñeira (Revista Española de Investigaciones Sociológicas, 2014) van mostrar que la diferència entre votar en generals i en autonòmiques és més alta a Catalunya i Madrid que a la resta d'Espanya, i que es concentra a les àrees metropolitanes de Barcelona i Madrid. La van relacionar amb la presència de joves, l'atur i els votants nascuts fora de la comunitat, els mateixos trets que surten en aquest mapa.

«Sempre s'havia votat molt menys a les autonòmiques que a les generals, però això es va trencar amb el procés»

Javier Lorente, professor de Ciència Política (URJC). A Maldita.es, maig de 2024 · traduït del castellà

En el decil més pobre, a més, el 31% dels adults no té dret a vot ni tan sols a les municipals, davant del 12% en el més ric. A les municipals també hi voten els ciutadans de la UE i dels països amb conveni inscrits al cens, uns 68.000 a tot Catalunya, però això només fa baixar un punt el total d'adults sense dret a vot. On més es nota és a la costa turística de l'Empordà i la Selva: Castelló d'Empúries (9% del cens municipal), Roses (8%), Platja d'Aro (7,8%) i Lloret (7,2%).

Podrien ser molts més. Un informe del CIEMEN coordinat per Gemma Pinyol-Jiménez («El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya», 2026) compta 508.412 estrangers amb dret a votar a les municipals: 275.249 europeus i 233.163 dels tretze països amb conveni de reciprocitat. Per fer-ho s'han d'inscriure abans al cens, i l'informe assenyala que una part important no ho fa per desconeixement o per la dificultat dels tràmits. Amb les xifres d'aquest mapa, del 2023, s'hi inscriu al voltant del 13% dels estrangers que podrien fer-ho.

Només hi ha un lloc on es vota més l'ajuntament que el Congrés: els 589 municipis de menys de 2.000 habitants (69% davant de 67%), on a més només el 9% dels adults no pot votar. A Salt, Lloret i Figueres passa al revés, amb un 47-48% a les municipals. I el que explica la participació canvia amb l'elecció: a les generals pesen més els estudis; a les municipals i al Parlament, l'atur.

Les seccions que voten menys

Les participacions més baixes de Catalunya no són on hi ha més estrangers. Són en seccions de Figueres, el Prat, Badalona, Lleida, Sant Adrià de Besòs, Reus o Girona amb un atur de gairebé el 40% o més, rendes de 10.000 a 13.000 euros per unitat de consum i menys d'un 10% d'adults amb estudis superiors. Llevat d'una del Raval, la majoria dels veïns té la nacionalitat espanyola, i tot i així hi vota entre un de cada quatre i un de cada tres inscrits. És l'abstenció dels barris amb més atur i menys renda, i és la que menys surt a les dades de participació.

Seccions amb més de 300 electors. En alguna secció, com la del Raval que surt a la llista, el cens electoral supera els adults estimats (habitual on hi ha moltes inscripcions en domicilis de serveis socials) i el grup "sense dret a vot" es posa a zero.

Els investigadors descriuen un cercle que tendeix a perpetuar-la: els partits fan campanya on hi ha els vots, i on es vota poc es fa menys campanya, cosa que dona encara menys motius per anar a votar.

«És un peix que es mossega la cua: com que no voten, els polítics no s'interessen per ells, ells no se senten escoltats i es tornen a abstenir a les eleccions següents»

Manuel Trujillo, investigador de l'IESA-CSIC. A elDiario.es, abril de 2019 · traduït del castellà

Trujillo i Braulio Gómez van mesurar aquesta segregació electoral a tot Espanya per al VIII Informe FOESSA. Van trobar barris on el 75% dels habitants no vota, i a Madrid van veure créixer la distància entre el decil més pobre i el més ric de 15 a 19 punts entre el 2011 i el 2016. A Catalunya, com es veu més amunt, és de 18 punts al Congrés i de 24 al Parlament.

«Els ciutadans que més necessiten l'Estat per tirar endavant la seva vida no voten. Les seves preferències deixen d'entrar en el sistema»

Manuel Trujillo i Braulio Gómez, IESA-CSIC i Universitat de Deusto. A «La segregación electoral interurbana en España», VIII Informe FOESSA, 2018 · traduït del castellà

I no és només un problema d'aquests barris. Si unes seccions voten al 75% i d'altres al 30%, les primeres pesen més del doble a l'hora d'escollir govern. Arend Lijphart ho va resumir el 1997, en el seu discurs com a president de l'Associació Americana de Ciència Política:

«Una participació desigual significa una influència política desigual»

Arend Lijphart, politòleg (Universitat de Califòrnia a San Diego). A «Unequal Participation: Democracy’s Unresolved Dilemma», American Political Science Review, 1997 · traduït de l'anglès

Mètode i fonts

• Resultats: eleccions al Congrés del 2015, el 2016, l'abril i el novembre del 2019 i el juliol del 2023, per mesa, agregades a secció censal. Microdades del Ministeri de l'Interior, en la versió processada del paquet pollspain. S'exclou el vot dels residents a l'estranger (CERA).
• Renda, edat i nacionalitat: Atlas de Distribució de Renda de les Llars de l'INE, dades del 2023 per secció (renda per unitat de consum, edat mitjana, % de població espanyola), via ineAtlas.data.
• Estudis, atur, habitatge i nascuts a l'estranger: Cens de Població i Habitatges 2021 de l'INE per secció. Espanyols nascuts fora ≈ % nascuts a l'estranger − % estrangers.
• Per què la sèrie llarga és de generals: són les úniques amb resultats per mesa des del 2015, i tenen un avantatge: al Congrés només hi voten espanyols, de manera que la frontera entre "sense dret" i "abstenció" és neta. A les municipals hi voten a més els ciutadans de la UE i d'alguns països amb conveni, cosa que redueix el grup "sense dret a vot" a la costa.
• Municipals 2023 i Parlament 2024: participació per secció censal del Departament de Polítiques Digitals, via Transparència Catalunya (conjunt de dades irrv-2mfc). Les seves xifres del Congrés 2023 coincideixen secció a secció amb les del Ministeri de l'Interior.
• Cites: declaracions publicades a Crític (Sergi Picazo, 15 de juny de 2023), elDiario.es (Raúl Sánchez, 7 d'abril de 2019), elDiario.es (Victòria Oliveres, 16 de maig de 2023), l'Ara (Roger Palós i Xavi Tedó, 21 de maig de 2024) i Maldita.es (10 de maig de 2024). Les d'elDiario.es i Maldita.es estan traduïdes del castellà. Els experts parlen de l'abstenció en general, no d'aquestes dades.
• Estudis: H. E. Brady, S. Verba i K. L. Schlozman, «Beyond SES: A Resource Model of Political Participation», American Political Science Review 89(2), 1995. A. Lijphart, «Unequal Participation: Democracy’s Unresolved Dilemma», American Political Science Review 91(1), 1997. J. M. Vallès i R. Liñeira, «Abstención diferencial en Cataluña y en la Comunidad de Madrid», REIS 146, 2014. M. Trujillo i B. Gómez, «La segregación electoral interurbana en España», VIII Informe FOESSA, 2018. G. Pinyol-Jiménez (coord.), «El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya», CIEMEN, 2026. Les cites en anglès i en castellà estan traduïdes.
• Dotze eleccions (2015–2024): participació per secció de les municipals del 2015, el 2019 i el 2023, el Parlament del 2015, el 2017, el 2021 i el 2024 i el Congrés del 2015, el 2016, l'abril i el novembre del 2019 i el 2023, de Transparència Catalunya (irrv-2mfc), sense residents a l'estranger; per això el Parlament del 2017 surt al 82% i no al 79% oficial. Una secció d'un altre any només es compara amb la del 2023 si té el mateix codi i un cens semblant (entre dos terços i una vegada i mitja): 4.866 de les 5.115 seccions tenen les dotze eleccions, i les altres surten en gris els anys que falten.
• Cercador: carrerer del cens electoral de l'INE de gener del 2023 (carrers a 31 de desembre de 2022), amb les mateixes seccions que el mapa. Cada tram de carrer i numeració porta la seva secció. Els noms són els del carrerer, de vegades sense accents.
• Fotos: Wikimedia Commons, amb llicències lliures. L'autor i la llicència de cadascuna apareixen al peu de la imatge i enllacen a la seva fitxa.
• Contrast amb l'Idescat: la renda i la població estrangera de l'INE s'han comparat amb les de l'Idescat (EMEX, renda familiar disponible per habitant i població estrangera del 2025). Per municipi correlacionen 0,94 en tots dos casos, i la relació amb la participació surt pràcticament igual amb una font o l'altra, de manera que les conclusions no depenen de fer servir l'INE o l'Idescat. El mapa fa servir l'INE perquè és l'única font amb aquestes dades per secció censal.
• Limitacions: la població adulta s'estima amb el % de menors de 18 anys de l'Atlas; el cens electoral de juliol i la població de gener no són exactament la mateixa foto; el Cens 2021 no cobreix 73 seccions creades després i l'Atlas no dona renda per unitat de consum en 30.

Sobre aquesta peça

• Publicada: 5 d'octubre de 2026. Actualitzada: 6 d'octubre de 2026, amb les correccions que s'indiquen a sota.
• Què es compara: a cadascuna de les 5.115 seccions censals de 2023, quants adults residents van votar, quants no tenien dret a vot i quants podien votar i no ho van fer al Congrés del 23 de juliol de 2023, juntament amb la renda, l'edat i la nacionalitat (Atlas de Renda de l'INE, 2023) i els estudis, l'atur i l'habitatge (Cens 2021). L'evolució compara dotze eleccions, del 2015 al 2024, sobre aquestes mateixes seccions.
• Límits: són dades agregades per secció, no per persona. Les relacions que es descriuen són associacions: el model estadístic diu què va junt, no què causa què. «Sense dret a vot» és una estimació (adults residents menys cens electoral), no un recompte d'estrangers. Les cites d'experts parlen de l'abstenció en general, no d'aquestes dades. Detall a la metodologia completa.
• Autoria i revisió: dades, text i gràfics de Nacho G. del Álamo, que també en revisa les dades i el text abans de publicar. Cada xifra del text es recalcula amb un script a partir de les dades publicades, i els totals es contrasten amb els resultats oficials de la Generalitat.
• Correccions (6 d'octubre de 2026): a la secció de Figueres amb menys participació l'atur és del 59% (58,5%), no del 58%; el vot independentista del 2023 era el 28% comptant-hi el PDeCAT, però ERC, Junts i la CUP sumen el 27%; al Parlament del 2015 la distància entre el 20% de seccions més riques i el 20% més pobre era de 13 punts, no de 14; el Cens 2021 no cobreix 73 seccions (no 74) i l'Atlas no dona renda per unitat de consum en 30 (no 20). Cap no canvia les conclusions. A més, després de revisar el text amb l'estàndard de verificació: els 68.000 inscrits al cens municipal inclouen els ciutadans de països amb conveni, no només europeus, i són al voltant del 13% dels estrangers que podrien votar (no un de cada quatre europeus); i diverses explicacions que es donaven com a fets es presenten ara com a hipòtesis o atribuïdes als investigadors (el juliol de Lloret, Guissona, el desgast independentista, el cercle de les campanyes, el model).

Dades: seccions 2023 (CSV), municipis (CSV), participació 2015–2024 per secció (CSV), històric del Congrés (CSV) i contorns (GeoJSON). Llicència CC BY 4.0. Columnes, fonts i càlculs a la pàgina de metodologia.