Girona, la província catalana on voten menys adults

Les dades, amb calma

El recorregut en 3D en resumeix l'essencial. Aquí hi ha els números complets: els municipis de referència, com canvia la participació amb cada variable, què pesa quan es miren totes alhora i les seccions que voten menys.

Dues maneres de no votar

Castelló d'Empúries, Salt, Lloret de Mar i Figueres són els municipis gironins de més de 10.000 habitants on voten menys adults: entre 29 i 39 de cada 100 empadronats. El primer motiu no és el desinterès: entre el 29% i el 47% dels seus adults són estrangers sense dret a vot en unes generals. Però els qui sí que poden votar també voten menys: un 55% a Salt, Castelló i Figueres i un 58% a Lloret, davant del 62% de la província. Són dos fenòmens que se sumen i que la xifra oficial de participació barreja, perquè només divideix pel cens.

A l'altre extrem hi ha els 158 pobles de menys de 2.000 habitants: només el 12% dels seus adults no pot votar, i hi vota el 67% del cens i 60 de cada 100 adults. La capital i Banyoles queden al mig, amb uns 50 adults de cada 100 que voten.

Participació = vots emesos / cens electoral resident (CER). Adults = població de 18 anys o més (Atlas de Renda de l'INE, 1 de gener de 2023). Sense dret a vot ≈ adults residents − cens electoral. Les línies recorren les generals del 2015, el 2016, l'abril del 2019, el novembre del 2019 i el 2023.

A Salt hi ha qui ho planteja també com un problema de representació: si una part tan gran dels veïns no vota ni és votada, els partits tenen menys motius per adreçar-s'hi.

«Jo veig principalment que hi ha un buit polític que s'ha d'omplir amb persones immigrants»

Salima Abdessamie, veïna de Salt i coordinadora tècnica de l'Associació Azahara. A l'Ara, juny de 2022

Costa i interior

La província vota menys com més gran és el municipi. A les generals del 2023, els pobles de menys de 2.000 habitants van votar al 67%; les sis ciutats de més de 30.000 (Girona, Figueres, Blanes, Lloret, Olot i Salt), al 60%. Per comarques, les que porten més adults a votar són el Ripollès i el Pla de l'Estany (56 o 57 de cada 100) i la que menys, l'Alt Empordà (45), on el 26% dels adults no té dret a vot.

És una frontera que la ciència política ja havia assenyalat a la província, amb el vot als partits més que no pas amb l'abstenció:

«Els municipis grans de la costa tenen un comportament polític similar al de l'àrea metropolitana de Barcelona»

Macià Serra, professor de Ciència Política (Universitat de Girona). A «El resultats electorals a Girona: diferents, però no tant», revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, amb dades fins al 2018

Què separa una secció que vota d'una que no

Si s'ordenen les 536 seccions de la província en cinc grups iguals segons cada variable, la pauta és la mateixa que a tot Catalunya: on hi ha menys renda, menys estudis superiors, més atur, més estrangers o població més jove, es vota menys. El 20% de seccions amb menys renda va votar al 56%; el 20% amb més, al 68%. La barra completa (amb el número a sobre) és la participació entre els qui poden votar; la part fosca, quina part de tots els adults residents va votar.

El que pesa quan es mira tot alhora

Aquestes variables van juntes: les seccions pobres també tenen menys universitaris, més atur i més estrangers. Un model que les considera alhora (regressió ponderada pel cens, 530 seccions) explica 67% de les diferències de participació entre seccions. Cada barra indica quants punts canvia la participació quan la variable puja una desviació típica i les altres no canvien.

El que pesa més és l'educació, seguida de l'atur i de l'edat. La renda, que per si sola és el que s'assembla més al mapa de l'abstenció, deixa d'afegir informació quan es tenen en compte els estudis i la feina. Si es comparen només seccions de la mateixa comarca, l'ordre no canvia; dins d'un mateix municipi, l'atur pesa una mica més que els estudis. El model descriu associacions entre seccions, no causes.

És el que la ciència política fa dècades que descriu. En un article de 1995 que continua sent la referència, Henry Brady, Sidney Verba i Kay Lehman Schlozman van explicar la participació amb tres recursos: temps, diners i habilitats cíviques, és a dir, saber informar-se, expressar-se i organitzar-se. Així resumien per què hi ha qui no participa:

«Perquè no poden, perquè no volen o perquè ningú no els ho ha demanat»

Henry E. Brady, Sidney Verba i Kay L. Schlozman, politòlegs (Berkeley, Harvard i Boston College). A «Beyond SES: A Resource Model of Political Participation», American Political Science Review, 1995 · traduït de l'anglès

Un advertiment necessari: són dades per secció, no per persona. Diuen on es vota menys, no que cada estranger nacionalitzat o cada aturat voti menys. Per afirmar-ho calen enquestes individuals.

2023: l'altra abstenció

Hi ha una segona abstenció, conjuntural, que no segueix la renda sinó el vot. Entre el novembre de 2019 i el juliol de 2023 la participació va caure 8,3 punts a la província de Girona, més que a Barcelona (6,7), Lleida (7,7) o Tarragona (4,9). I va caure molt més on l'independentisme era més fort. En el quart de seccions amb més vot a ERC, Junts i la CUP el 2019, la participació va baixar 11,2 punts; en el quart amb menys, 6,1.

«Els independentistes s'han abstingut més i han fragmentat més el seu vot»

Pau Torres, politòleg i investigador (UPF). A l'Ara, maig de 2024, sobre el Parlament del 12 de maig

Així, les comarques de l'interior, que continuen votant més que la costa, van perdre més participació: la Garrotxa va passar del 74% al 61% i va quedar pràcticament igual que l'Alt Empordà (61%), quan el 2019 les separaven set punts.

Deu anys, dotze eleccions

Entre el 2015 i el 2024 els gironins van votar dotze vegades en eleccions municipals, al Parlament i al Congrés. La participació va ser del 82% al Parlament del 2017, el de l'1 d'octubre i el 155, i del 55% al del 2021, en plena pandèmia. En totes dotze, les seccions més pobres van votar menys que les més riques, i la distància ha crescut: al Parlament va passar de 15 punts el 2015 a 22 el 2021 i 20 el 2024.

Seccions agrupades en cinc grups iguals per renda. Les línies gruixudes són el 20% més pobre i el 20% més ric; les fines, els tres grups intermedis. A sota, la distància en punts entre els dos extrems.

Del Parlament del 2015 al del 2024 la participació va baixar a totes les seccions de la província: una caiguda mediana de 23 punts en la cinquena part més pobra i de 18 en la més rica. Del Parlament del 2021 al del 2024 va pujar a set de cada deu seccions, i més a les pobres (una pujada mediana de 3 punts) que a les riques, que es van quedar igual. No els va bastar per tornar al 2015.

Com més a prop, menys es vota

Les eleccions municipals i les del Parlament, les més properes, són les que tenen menys participació: un 54% i un 57% del cens davant del 62% del Congrés. I la distància entre seccions riques i pobres no es redueix, creix. Al Congrés, el decil de seccions més riques va votar 16 punts més que el més pobre; a les municipals, 18; al Parlament, 24.

A les municipals també hi voten els ciutadans de la UE i dels països amb conveni inscrits al cens, uns 12.700 a la província, el 2,4% del cens municipal. Això fa baixar els adults sense dret a vot del 21% al 19%. A Salt, on la majoria dels estrangers no són europeus, només baixen del 39% al 36%.

Podrien ser molts més. L'informe del CIEMEN («El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya», 2026) calcula, amb el cens de població del 2025, que a Castelló d'Empúries els europeus són el 24,6% dels qui podrien votar a les seves municipals, i que a Lloret els estrangers amb aquest dret són el 16,9%. Per votar s'han d'inscriure abans al cens electoral, i l'informe assenyala que molts no ho fan.

«L’obligació d’inscripció prèvia al cens electoral constitueix avui una de les principals barreres per a l’exercici efectiu del dret de vot»

Informe del CIEMEN. A «El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya», 2026

Les seccions que voten menys

Les dues seccions amb menys participació de la província, una a Figueres (22%) i una altra a Girona (33%), no són les que tenen més estrangers: en tenen un 18% i un 12%, i atur del 59% i el 65%, rendes per sota de 10.000 euros per unitat de consum i un 2-3% d'adults amb estudis superiors. Diverses de les següents, a Salt, Figueres, Roses i Castelló d'Empúries, són una altra cosa: allà prop de la meitat dels adults, o més, no poden votar.

Seccions amb més de 300 electors.

Els investigadors descriuen un cercle que tendeix a perpetuar l'abstenció: els partits fan campanya on hi ha els vots, i on es vota poc es fa menys campanya.

«És un peix que es mossega la cua: com que no voten, els polítics no s'interessen per ells, ells no se senten escoltats i es tornen a abstenir a les eleccions següents»

Manuel Trujillo, investigador de l'IESA-CSIC. A elDiario.es, abril de 2019 · traduït del castellà

I no és només un problema d'aquests barris. Si unes seccions voten al 75% i d'altres al 33%, com passa dins de la ciutat de Girona, les primeres pesen més del doble a l'hora d'escollir qui governa.

«Una participació desigual significa una influència política desigual»

Arend Lijphart, politòleg (Universitat de Califòrnia a San Diego). A «Unequal Participation: Democracy’s Unresolved Dilemma», American Political Science Review, 1997 · traduït de l'anglès

Més sobre Girona

• Les urnes del 1936El 1936 Salt votava més que avui76 % de participació, contra el 55 % del 23J. A 128 dels 219 municipis es votava més el 1936.
• Una ciutat d'illesEl vot independentista, del 4% al 75%Girona té barris que voten molt diferent, però no forma dos blocs: és la 22a de 41 ciutats catalanes en l'índex de Moran.
• De què viu cada barriSalaris, pensions i ajudesOn més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta.
• El Cadastre i les urnesBlocs i casesAls barris de blocs dels anys 60 i 70 vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu.
• Girona, de propGirona, barri a barriEl 2019 Junts guanyava en 36 seccions de la ciutat i el PSC en 13; el 2023, el PSC en 43 i Junts en 19.
• Girona, de propL'escó més ajustat d'Espanya és a GironaAl PP li'n van faltar 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa.
• Girona, de propJunts a la Girona de PuigdemontEl 19,1% al Congrés del 2023 i el 36,3% al Parlament del 2024.
• Aliança CatalanaEl mapa d'Aliança CatalanaVa treure el 3,8% al Parlament del 2024, però el 9,0% a la demarcació de Girona i el 24,9% al Ripollès.
• Mapa interactiu · en castellàEl mapa de Girona, elecció a eleccióUn botó per cada general des del 1977: CiU va guanyar a 207 dels 221 municipis el 1986; ERC, a 175 l’abril del 2019.
• Municipi a municipiCom ha votat cada municipi de la demarcació des del 1977Amb pàgines pròpies per a 93 municipis (en castellà).

Mètode i fonts

• Resultats: eleccions al Congrés del 2015, el 2016, l'abril i el novembre del 2019 i el juliol del 2023, per mesa, agregades a secció censal. Microdades del Ministeri de l'Interior, en la versió processada del paquet pollspain. S'exclou el vot dels residents a l'estranger (CERA). Són les mateixes dades que la peça de tot Catalunya, limitades a les 536 seccions amb codi de província 17.
• Renda, edat i nacionalitat: Atlas de Distribució de Renda de les Llars de l'INE, dades del 2023 per secció, via ineAtlas.data.
• Estudis, atur, habitatge i nascuts a l'estranger: Cens de Població i Habitatges 2021 de l'INE per secció.
• Municipals, Parlament i dotze eleccions (2015–2024): participació per secció censal del Departament de Polítiques Digitals, via Transparència Catalunya (conjunt de dades irrv-2mfc), sense residents a l'estranger. Els estrangers inscrits al cens municipal s'estimen com el cens de les municipals de maig de 2023 menys el cens del Congrés de juliol.
• Model: regressió per mínims quadrats ponderada per cens, amb les variables estandarditzades. Com a comprovació es repeteix amb efectes fixos de comarca i de municipi i amb errors agrupats per municipi: els estudis i l'atur continuen sent el que pesa més i la renda continua sense sumar. Els vots nuls i en blanc surten de les mateixes dades per mesa d'Interior.
• Comarques: municipis de cada comarca segons l'Idescat. Osona, amb tres municipis gironins i 1.600 habitants, no es comenta.
• Cites: declaracions publicades a l'Ara (Aliou Diallo, 16 de juny de 2022), elDiario.es (Raúl Sánchez, 7 d'abril de 2019), elDiario.es (Victòria Oliveres, 16 de maig de 2023), l'Ara (Roger Palós i Xavi Tedó, 21 de maig de 2024) i l'Ara (Roger Hernandez Pujol, 20 de juliol de 2026). Les d'elDiario.es estan traduïdes del castellà. Els experts parlen de l'abstenció en general, no d'aquestes dades.
• Estudis: H. E. Brady, S. Verba i K. L. Schlozman, «Beyond SES: A Resource Model of Political Participation», American Political Science Review 89(2), 1995. A. Lijphart, «Unequal Participation: Democracy’s Unresolved Dilemma», American Political Science Review 91(1), 1997. M. Serra, «El resultats electorals a Girona: diferents, però no tant», revista del Colpis. G. Pinyol-Jiménez (coord.), «El dret de vot de les persones immigrades a Catalunya», CIEMEN, 2026. Les cites en anglès estan traduïdes.
• Cercador: carrerer del cens electoral de l'INE de gener del 2023 (carrers a 31 de desembre de 2022), amb les mateixes seccions que el mapa.
• Fotos: Wikimedia Commons, amb llicències lliures. L'autor i la llicència de cadascuna apareixen al peu de la imatge i enllacen a la seva fitxa.
• Limitacions: la població adulta s'estima amb el % de menors de 18 anys de l'Atlas; el cens electoral de juliol i la població de gener no són exactament la mateixa foto; els estrangers inscrits al cens municipal són una diferència entre dos censos i són aproximats als municipis petits; les xifres del CIEMEN són del 2025 i compten els majors de 16 anys, de manera que no es poden restar directament de les del cens del 2023; el padró pot incloure estrangers que no viuen tot l'any a la costa, cosa que hi inflaria el «sense dret a vot».

Sobre aquesta peça

• Publicada: 13 d'octubre de 2026.
• Què es compara: a cadascuna de les 536 seccions censals de la província de Girona de 2023, quants adults residents van votar, quants no tenien dret a vot i quants podien votar i no ho van fer al Congrés del 23 de juliol de 2023, juntament amb la renda, l'edat i la nacionalitat (Atlas de Renda de l'INE, 2023) i els estudis, l'atur i l'habitatge (Cens 2021). L'evolució compara dotze eleccions, del 2015 al 2024, sobre aquestes mateixes seccions.
• Límits: són dades agregades per secció, no per persona. Les relacions que es descriuen són associacions: el model estadístic diu què va junt, no què causa què. «Sense dret a vot» és una estimació (adults residents menys cens electoral), no un recompte d'estrangers. Les explicacions de la falta d'arrelament a Salt i del desgast independentista són de les persones citades, no conclusions d'aquestes dades. Detall a la metodologia completa.
• Autoria i revisió: dades, text i gràfics de Nacho G. del Álamo, que també en revisa les dades i el text abans de publicar. Cada xifra del text surt de src/girona/datos.py, que la recalcula a partir de les dades publicades.
• Actualitzada: 23 d'octubre de 2026, amb més context a les targetes de la costa, Lloret, Figueres, Girona, el vot estranger, els estudis i el 2023, una comprovació del model amb efectes fixos i el nou enllaç a l'informe del CIEMEN, que va canviar d'adreça.
• Correccions: cap de moment.

Dades: seccions de la província (CSV), municipis (CSV), contorns (GeoJSON) i participació 2015–2024 per secció, tot Catalunya (CSV). Llicència CC BY 4.0. Columnes, fonts i càlculs a la pàgina de metodologia.