Catalunya · eleccions generals 2015–2023 · 5.115 seccions censals

Qui no vota a Catalunya?

El 23 de juliol de 2023, de cada 100 adults que vivien a Catalunya, van votar. Uns altres no podien fer-ho perquè no tenen la nacionalitat espanyola. I podien votar i no ho van fer. Les dades de participació només compten l'últim grup. Aquest mapa separa els tres, secció a secció, i els creua amb la renda, l'edat, els estudis i la població estrangera.

va votarsense dret a votpodia votar i no va votar

Dues maneres de no votar

Salt, Lloret de Mar, Salou i Figueres són els municipis catalans de més de 20.000 habitants on voten menys adults: entre 34 i 39 de cada 100 empadronats. El primer motiu no és el desinterès: entre el 29% i el 39% dels seus adults són estrangers sense dret a vot en unes generals. Però els qui sí que poden votar també voten menys: un 55% a Salt i Figueres i un 58% a Lloret, entre set i deu punts per sota de la mitjana catalana (65%). Són dos fenòmens que se sumen i que la xifra oficial de participació barreja, perquè només divideix pel cens.

Guissona és el cas extrem del primer fenomen: més de la meitat dels seus adults no pot votar, i només 29 de cada 100 ho van fer, tot i que la participació sobre el cens (61%) és gairebé normal. A l'altre extrem, Sant Cugat del Vallès combina renda alta, universitaris i pocs estrangers: hi vota el 72% del cens i 63 de cada 100 adults.

Participació = vots emesos / cens electoral resident (CER). Adults = població de 18 anys o més (Atlas de Renda de l'INE, 1 de gener de 2023). Sense dret a vot ≈ adults residents − cens electoral. Les línies recorren les generals del 2015, el 2016, l'abril del 2019, el novembre del 2019 i el 2023.

Què separa una secció que vota d'una que no

Si s'ordenen les 5.115 seccions de Catalunya en cinc grups iguals segons cada variable, la pauta és la mateixa: on hi ha menys renda, menys estudis superiors, més atur, més estrangers o població més jove, es vota menys. La barra completa (amb el número a sobre) és la participació entre els qui poden votar; la part fosca, quina part de tots els adults residents va votar. La franja clara entre totes dues creix on hi ha més veïns sense dret a vot.

El que pesa quan es mira tot alhora

Aquestes variables van juntes: les seccions pobres també tenen menys universitaris, més atur i més estrangers. Un model que les considera alhora (regressió ponderada pel cens, 5.041 seccions) explica de les diferències de participació entre seccions. Cada barra indica quants punts canvia la participació quan la variable puja una desviació típica i les altres es mantenen fixes.

El que pesa més és l'educació, a molta distància de tota la resta, seguida de l'atur. La renda, que per si sola és el que s'assembla més al mapa de l'abstenció, deixa d'afegir informació quan es tenen en compte els estudis i la feina. El model descriu associacions entre seccions, no causes.

Hi ha efectes que no són econòmics. Un percentatge d'estrangers més alt continua associat a menys participació fins i tot entre els qui sí que tenen dret a vot, i les seccions amb més espanyols nascuts a l'estranger també voten menys. És plausible que hi influeixin les llars mixtes i unes campanyes que gairebé no s'adrecen a aquests veïns, tot i que les dades agregades no ho poden demostrar. Part de l'efecte pot ser inflació del padró: persones empadronades que ja han marxat i que compten com a abstenció. Les segones residències i el lloguer també s'associen a menys participació: a la costa hi ha empadronats que passen bona part de l'any en un altre lloc, i en unes eleccions celebrades el 23 de juliol això es pot notar. Amb l'edat passa el contrari: els barris més envellits voten més.

Un advertiment necessari: són dades per secció, no per persona. Diuen on es vota menys, no que cada estranger nacionalitzat o cada aturat voti menys. Per afirmar-ho calen enquestes individuals.

2023: l'altra abstenció

Hi ha una segona abstenció, conjuntural, que no segueix la renda sinó el vot. Entre el novembre de 2019 i el juliol de 2023 la participació va caure 6,7 punts a Catalunya, però molt més on l'independentisme era més fort. En el quart de seccions amb més vot a ERC, Junts i la CUP el 2019, la participació va baixar punts; en el quart amb menys, . El vot independentista va passar del 42% al 27% dels vots emesos.

Així, els pobles petits de l'interior, que continuen votant més que la mitjana, van perdre més participació que les ciutats de l'àrea metropolitana. Però en el conjunt de Catalunya la diferència entre camp i ciutat és petita: Barcelona vota més que la mitjana (67%) perquè els seus barris rics compensen els pobres. La diferència més gran no és territorial, sinó de renda, i passa per dins de cada ciutat. A Salt, Lloret o Figueres l'abstenció alta no és nova: es repeteix elecció rere elecció des del 2015.

Com més a prop, menys es vota

Les eleccions municipals i les del Parlament, les més properes, són les que tenen menys participació: un 56% i un 58% del cens davant del 65% del Congrés. I la distància entre seccions riques i pobres no es redueix, creix. Al Congrés, el decil de seccions més riques va votar 18 punts més que el més pobre; a les municipals, 19; al Parlament, 24.

En el decil més pobre, a més, el 31% dels adults no té dret a vot ni tan sols a les municipals, davant del 12% en el més ric. A les municipals també hi voten els ciutadans de la UE i dels països amb conveni inscrits al cens, uns 68.000 a tot Catalunya, però això només fa baixar un punt el total d'adults sense dret a vot. On més es nota és a la costa turística de l'Empordà i la Selva: Castelló d'Empúries (9% del cens municipal), Roses (8%), Platja d'Aro (7,8%) i Lloret (7,2%).

Només hi ha un lloc on es vota més l'ajuntament que el Congrés: els 589 municipis de menys de 2.000 habitants (69% davant de 67%), on a més només el 9% dels adults no pot votar. A Salt, Lloret i Figueres passa al revés, amb un 47-48% a les municipals. I el que explica la participació canvia amb l'elecció: a les generals pesen més els estudis; a les municipals, l'atur, i al Parlament, tots dos per igual.

Les seccions que voten menys

Les participacions més baixes de Catalunya no són on hi ha més estrangers. Nou de les deu són en seccions de Figueres, el Prat, Badalona, Lleida, Sant Adrià de Besòs, Reus i Girona amb un atur de gairebé el 40% o més, rendes d'entre 9.600 i 13.100 euros per unitat de consum i menys d'un 10% d'adults amb estudis superiors. En aquestes, la majoria dels veïns té la nacionalitat espanyola, i tot i així hi vota entre un de cada cinc i un de cada tres inscrits. La desena, al Raval de Barcelona, té més renda i més veïns sense dret a vot. És l'abstenció dels barris amb més atur i menys renda, i és la que menys surt a les dades de participació.

Seccions amb més de 300 electors. En alguna secció, com la del Raval que surt a la llista, el cens electoral supera els adults estimats (habitual on hi ha moltes inscripcions en domicilis de serveis socials) i el grup "sense dret a vot" es posa a zero.

Mètode i fonts

Sobre aquest mapa

Dades netes: catalunya_secciones_2023.csv i .geojson, l'històric per secció i les taules de Girona, a la carpeta abstencion del projecte.