Actualitat · El CEO i Aliança · Catalunya
El CEO dona a Aliança Catalana fins a 25 escons: al Parlament del 2024 va treure el 3,8%, però el 24,9% al Ripollès i el 7,8% als pobles de menys de 1.000 electors
Aliança no es presenta el 29N, però el baròmetre del CEO la situa com a tercera força en unes eleccions al Parlament. El seu únic resultat oficial dibuixa un mapa amb centre al Ripollès, fort al nord de Girona i a l'interior, i feble a l'àrea de Barcelona.
Per Nacho G. del Álamo · · Actualitzat el

Cada paràgraf porta una etiqueta: dada (xifra comprovable amb les fonts), patró (relació que es repeteix, sense afirmar-ne la causa), hipòtesi (explicació possible, sense dues fonts independents) o context (fets i declaracions publicats per altres, enllaçats). Com verifiquem (en castellà)
ContextEl Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat va publicar el 14 d'octubre el baròmetre de tardor, i Aliança Catalana torna a sortir com a tercera força en unes eleccions al Parlament: entre 23 i 25 escons, davant dels 2 que té. El PSC guanyaria amb 33-35, per davant d'ERC (24-26), i Junts cauria a la quarta posició, amb 18-20, segons EFE. Les entrevistes, 2.000, es van fer de l'1 de setembre al 5 d'octubre, amb un marge d'error de ±2,19 punts (Govern).
ContextEl director del CEO, Joan Rodríguez Teruel, va parlar d'una «consolidación de tendencias» i d'una «pequeña recuperación» de Junts, que hauria aconseguit «frenar» les transferències de vots cap a Aliança, segons la crònica en castellà d'EFE que va publicar el Diari de Tarragona.
ContextActualització del 23 d'octubre. Dos taulers que no s'han de barrejar. Tot el que diu el CEO sobre Aliança en aquesta peça, els 23-25 escons i els vots que treu a Junts i a Vox, es refereix a unes eleccions al Parlament. El 29N són unes generals, i Aliança no hi serà a la papereta. «Aliança es el único partido catalán que no concurrirá nunca a las elecciones del país vecino», ha repetit Sílvia Orriols, segons va recollir l'edició en castellà de l'Ara el 5 d'octubre.
DadaEls mateixos electors no voten igual en les dues eleccions. A les generals del 2023, Junts va treure a Catalunya l'11,2% i 392.609 vots; deu mesos després, al Parlament, el 21,6% i 681.470, tot i que va votar menys gent: la participació dels residents va passar del 65,4% al 57,9%, segons el nostre càlcul amb les dades oficials (Junts, entre el Congrés i el Parlament). És el vot dual: el resultat d'un tauler no es pot traslladar a l'altre.
HipòtesiSegons el CEO, els qui votarien Aliança al Parlament es repartirien al Congrés entre Junts, ERC, el PSC, el PP, Vox i l'abstenció, majoritàriament cap a Junts. És una intenció declarada en una enquesta, no un resultat: on acabarà aquest vot el 29N, i quant se'n quedarà a casa, no ho sabrem fins que es comptin les paperetes.
DadaOn és avui el vot d'Aliança? L'única dada oficial és la de les eleccions al Parlament del 12 de maig del 2024, municipi a municipi, que publica la Generalitat en dades obertes. Aliança va treure 119.149 vots, el 3,8% dels vàlids, i dos escons, un per Girona i un altre per Lleida.
Un mapa amb centre al Ripollès
Veure els deu municipis amb més vot
DadaEl vot d'Aliança es concentra al nord de Girona i a l'interior. Per demarcacions, va treure el 9,0% a Girona, el 7,8% a Lleida, el 3,5% a Tarragona i el 2,9% a Barcelona. Per comarques, el Ripollès és molt per davant de totes (24,9%), seguit de la Garrotxa (15,1%) i el Pla d'Urgell (12,3%). Al Barcelonès, on hi ha més d'una de cada quatre persones amb dret a vot de Catalunya, es va quedar en l'1,9%.
DadaVa ser la candidatura més votada en tres municipis: Ripoll, on governa Orriols i va arribar al 33,1%, Campdevànol i les Llosses. A Gombrèn va empatar amb Junts, a 26 vots.
ContextEl politòleg Jordi Muñoz, que va dirigir el CEO entre el 2021 i el 2024, descrivia aquest mapa a l'Ara el maig: «Aliança és un fenomen que té el seu epicentre al Ripollès, on va superar el 25% del vot el 2024, i s'expandeix a partir d'aquest nucli». És a dir, s'estén des d'aquest nucli cap a comarques com la Garrotxa, el Pla d'Urgell, l'Alt Empordà o Osona, les mateixes que surten a les nostres dades.
Més forta com més petit és el poble
Veure la taula per mida
PatróAls 539 municipis de menys de 1.000 electors, Aliança va treure el 7,8%; als cinc de més de 100.000, el 2,1%. Vox dibuixa el patró contrari: és més fort a les ciutats mitjanes i grans (9,3% entre 20.000 i 100.000 electors) que als pobles petits (4,1%). El mapa d'Aliança s'assembla més al de Junts, que també puja com més petit és el municipi.
ContextMuñoz ho resumia així, segons l'Ara: «La geografia política d'AC respon a un patró habitual a la dreta radical europea (i nord-americana): arrela en pobles i ciutats petites i mitjanes, més que a les grans ciutats». En el seu article del maig hi afegia que «no sembla que la presència d'immigració sigui un factor explicatiu rellevant per si mateix», i que el factor més correlacionat amb el seu creixement és la caiguda dels partits independentistes: «Allà on Junts (sobretot), la CUP i ERC van perdre més suports és també on AC va créixer més».
ContextUna anàlisi per secció censal de l'Ara després del 12-M va arribar a una conclusió semblant: Aliança «es fa fort en els barris de classe mitjana», i tenia «percentatges similars de vot als barris que en tenen més (3,56%) i als que en tenen menys (3,76%)» d'immigració.
D'on vindria el creixement al Parlament
ContextLes enquestes del CEO, que pregunten pel vot en unes eleccions al Parlament, apunten a Junts i a Vox. Amb el baròmetre de juliol, Nació Digital calculava que «el 28% dels votants de Junts i el 23% dels de Vox a les eleccions catalanes del 2024 anirien a parar ara a la formació d'Orriols». Un estudi de Javier Martínez-Cantó (CSIC) i Julià Tudó (Universitat de Bergen), presentat a l'ICPS, concloïa segons el mateix mitjà que «el votant de Junts que va marxar cap a Aliança era perquè prioritzava el tema de la immigració per sobre del conflicte nacional» (Nació Digital).
ContextEl politòleg Toni Rodon advertia que el d'Aliança és un vot difícil de mesurar: «Molts votants d'Aliança són independentistes que se senten orfes, i si troben una iniciativa engrescadora, poden agafar-s'hi» (Nació Digital). I un altre avís: «El votant d'extrema dreta sempre és molt volàtil».
HipòtesiEl baròmetre és una enquesta amb marge d'error i no una elecció, i el mapa del 2024 és la foto d'un partit que aleshores va treure el 3,8%. Si Aliança multipliqués el seu vot, no sabem si ho faria als mateixos llocs o en d'altres. I res d'això diu com votaran el 29N els qui avui es declaren votants d'Aliança.
Girona, la demarcació catalana on menys adults voten · Junts a la Girona de Puigdemont
Mètode i fonts
- Què es compara
- El vot a Aliança Catalana a les eleccions al Parlament del 2024 als 947 municipis de Catalunya, per comarca, demarcació i mida del municipi, al costat del de Junts i Vox.
- Límits
- El baròmetre del CEO és una enquesta amb un marge d'error de ±2,19 punts i pregunta per unes eleccions al Parlament: no és una previsió per al 29N, on Aliança no es presenta. El mapa és el del 2024, quan Aliança va treure el 3,8%: no diu on creixeria. Sense vot exterior. Les cites es reprodueixen com es van publicar, en català o en castellà. Versió en català de la peça publicada en castellà.
- Com es calcula
- Percentatges sobre vots a candidatures, excepte la participació, que és sobre el cens. Xifres reproduïbles amb els scripts de l'expedient de la peça. Metodologia d'Actualitat · Metodologia de l'Atles (en castellà)
- Fonts
- Generalitat de Catalunya, resultats de les eleccions al Parlament del 2024 per municipi (dades obertes)
- Govern, el CEO publica la segona onada del baròmetre del 2026 (14-10-2026)
- EFE via Infobae, el PSC guanya però retrocedeix, segons el CEO (14-10-2026)
- EFE via Diari de Tarragona, presentació del CEO (14-10-2026)
- Ara, per què Aliança no es presenta a les generals (5-10-2026)
- Jordi Muñoz, L'eix transversal de l'extrema dreta, Ara (23-5-2026)
- Ara, Aliança sedueix les comarques més desateses (29-11-2025)
- Ara, anàlisi per secció censal del 12-M (19-5-2024)
- Nació Digital, on anirà el vot d'Aliança el 29-N (10-10-2026)
- Nació Digital, estudi de Martínez-Cantó i Tudó a l'ICPS (10-6-2026)
- Autoria
- Nacho G. del Álamo
- Revisió de dades i text
- Nacho G. del Álamo, 15 d'octubre de 2026
- Publicat · actualitzat
- 15 d'octubre de 2026 · 23 d'octubre de 2026, a les 23.05
- Correccions
- Cap.
Sèrie «Girona, de prop»: 8 peces
- Girona, barri a barri: el 2019 Junts guanyava en 36 seccions i el PSC en 13; el 2023, el PSC en 43 i Junts en 19
- L'escó més ajustat d'Espanya és a Girona: el PP se'n va quedar fora per 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa
- A Girona, Junts gairebé duplica el vot del Congrés al Parlament: el 19,2% el 2023 i el 36,3% el 2024, amb Puigdemont de candidat
- Ets aquíEl CEO dona a Aliança Catalana fins a 25 escons: al Parlament del 2024 va treure el 3,8%, però el 24,9% al Ripollès i el 7,8% als pobles de menys de 1.000 electors
- Als barris de blocs dels anys seixanta i setanta de Girona vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu
- Als barris de Girona on més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta
- A Girona el vot independentista va del 4% al 75% segons la secció
- El 1936 Salt votava més que avui: 76 % de participació, contra el 55 % del 23J
Segueix llegint
- Corrupción y 29N29N: la corrupción le cuesta votos al PSOE, pero apenas se los da al PP
- Votar desde casaSiete de cada cien electores pidieron votar por correo en 2023, más del triple que en 2015: en Bizkaia, 14; en Girona, 3
- Quién sale y quién no¿Sale tu candidato? Busca tu provincia: el día que se cierran las listas, 251 escaños están casi decididos y 210 candidatos se juegan los otros 99
- ActualidadTotes les peces d'actualitat
- AtlasAtlas de las anomalías electorales