Actualitat · El vot amb dues cares · Girona

A Girona, Junts gairebé duplica el vot del Congrés al Parlament: el 19,2% el 2023 i el 36,3% el 2024, amb Puigdemont de candidat

Al Parlament, Junts va guanyar en 48 de les 62 seccions de la ciutat; a les generals, en 19. Però la distància ja hi era el 2021, sense Puigdemont a la papereta.

Per Nacho G. del Álamo · 15 d'octubre de 2026 · Actualitzat el 23 d'octubre de 2026, a les 23.15

Cada paràgraf porta una etiqueta: dada (xifra comprovable amb les fonts), patró (relació que es repeteix, sense afirmar-ne la causa), hipòtesi (explicació possible, sense dues fonts independents) o context (fets i declaracions publicats per altres, enllaçats). Com verifiquem (en castellà)

ContextHi ha ciutats que tenen un fill predilecte i ciutats que en tenen un d'absent. Girona té totes dues coses en una sola persona. Carles Puigdemont en va ser alcalde des del 2011 fins al gener del 2016, quan va deixar la vara per presidir la Generalitat (3Cat). Des d'aleshores la ciutat l'ha vist més per televisió que pel carrer. I, tanmateix, cada vegada que el seu nom apareix en una papereta, Girona sembla recordar-se'n.

DadaEl juliol del 2023, a les eleccions al Congrés, Junts va treure el 19,2% dels vots a la ciutat de Girona. Deu mesos després, el maig del 2024, a les eleccions al Parlament on Puigdemont era el candidat a president, en va treure el 36,3%. En vots, la diferència és més visible encara: 7.967 paperetes el 2023 i 14.376 el 2024, gairebé el doble, i això que el 2024 van votar menys gironins que el 2023: 40.337 davant de 42.184. Més avall hi ha el compte de qui va anar a votar i qui no.

DadaEl mapa també va canviar de color. A les generals del 2023, Junts va ser el primer partit en 19 de les 62 seccions de la ciutat i el PSC, en 43. Al Parlament del 2024, Junts va guanyar en 48 i el PSC en 14. Són les mateixes cases, els mateixos carrers i, en bona part, les mateixes persones, amb deu mesos de diferència.

Dues eleccions, dues ciutats

DadaOn més va créixer Junts d'una elecció a l'altra va ser al Mercadal, a les dues seccions que van del carrer Nou al carrer de les Hortes i a l'avinguda de Ramon Folch: hi va passar del 25,4% al 49,5% i del 23,6% al 49,5%. Al Carme, a la secció dels carrers del Carme i de Julià de Chia, va passar del 17,9% al 42,7%. El màxim de la ciutat el 2024 va ser a Montjuïc, a la secció dels carrers de l'Avi Xaxu i de l'Onze de Setembre: el 57,0%, més de la meitat dels vots. El 2023, a la mateixa secció, el 35,0%.

DadaHi ha un lloc on la crida no va arribar. A la Font de la Pólvora, Junts va treure el 0,3% tant el 2023 com el 2024. És la secció on menys es vota de Girona, i la que vaig descriure a Girona, barri a barri. Hi ha veus que travessen tota una ciutat i s'aturen en un carrer.

Els que van votar i els que no

ContextActualització del 23 d'octubre. Entre unes eleccions i les altres no només canvia el vot: també canvia qui vota. En unes eleccions catalanes amb el país partit en dos blocs, quedar-se a casa pot pesar tant com canviar de papereta. Per això cal comptar els vots en xifres absolutes i sobre el cens, i no només en percentatges sobre els que van votar.

DadaDel juliol del 2023 al maig del 2024, la participació a la ciutat va baixar del 62,5% al 58,9%: 1.847 votants menys, amb un cens una mica més gran. Però la baixada no va ser igual per a tothom. Els partits independentistes van passar de 16.727 vots a 23.216, 6.489 més. Els no independentistes van passar de 24.157 a 15.500, 8.657 menys. Sobre el cens, el bloc independentista va pujar del 24,8% al 33,9% dels electors i el no independentista va baixar del 35,8% al 22,6%.

PatróEl salt de Junts, doncs, no és un simple efecte òptic de l'abstenció. Si només s'hagués quedat a casa una part de l'electorat dels altres partits, el percentatge de Junts hauria pujat sense que pugessin els seus vots, i en canvi Junts va guanyar 6.409 paperetes amb menys votants a la ciutat. Però l'abstenció diferencial també hi és: el bloc no independentista va perdre gairebé cinc vegades més vots dels que va perdre la participació total.

DadaSecció a secció es veu millor. En el quart de seccions on més va caure la participació (8,1 punts de mitjana), Junts va guanyar 5,5 punts sobre el cens. En el quart on la participació es va mantenir o va pujar (0,7 punts més de mitjana), en va guanyar 12,4. El bloc no independentista, en canvi, va perdre entre 12 i 14 punts sobre el cens en tots quatre grups, hi anés a votar més o menys gent.

HipòtesiEl dibuix és compatible amb dues coses alhora: que Junts va recuperar votants que el 2023 s'havien quedat a casa, i que una part de l'electorat no independentista que va votar al Congrés no va tornar a votar al Parlament. Però no ho demostra. Les seccions no diuen qui va canviar de papereta i qui es va abstenir, i un trasvasament directe de vots també hi cabria.

DadaA la província el moviment és el mateix. Amb una participació que va baixar del 59,9% al 57,2%, els partits independentistes van passar de 132.399 vots a 182.562 i els no independentistes, de 182.839 a 108.681.

No és només ell

PatróSeria temptador explicar-ho tot amb un nom. Les dades no ho permeten. El 2021, quan la candidata de Junts al Parlament era Laura Borràs, el partit ja va treure el 33,0% a la ciutat i va guanyar en 48 seccions, les mateixes que el 2024. El que es repeteix a Girona no és tant un efecte Puigdemont com un efecte Parlament: el mateix electorat que en unes eleccions catalanes vota Junts per sobre del 30%, quan s'elegeix el Congrés el baixa per sota del 26%. El 2019 ja va passar, amb un 25,9%. En vots, però, aquell Congrés del 2019 i el Parlament del 2021 gairebé no es distingeixen: 12.241 paperetes i 12.240. El 2019 al Congrés hi va votar molta més gent, el 72,8% del cens, i per això el percentatge va ser més baix.

DadaA la província passa el mateix, amb números més grans. Al Parlament del 2024 Junts va treure el 35,3% a les comarques gironines i va ser el primer partit en 426 de les 536 seccions. A les generals del 2023 n'havia tret el 19,8% i havia guanyat en 181 de 537; el PSC, en 326.

El 2023, l'any que l'independentisme es va quedar a casa

DadaAixí que l'excepció no és el 2024, sinó el 2023. Del novembre del 2019 al juliol del 2023, a la ciutat de Girona, el bloc independentista va passar de 27.586 vots a 16.727, gairebé 11.000 menys, mentre la participació baixava del 72,8% al 62,5%. Junts en va perdre 4.274; ERC, 5.171, i la CUP, 1.946.

DadaA tota la província va passar el mateix. Com explicava a l'abstenció a Girona, secció a secció, Girona va ser la província catalana on més va caure la participació entre aquelles dues eleccions, 8,3 punts. En el quart de seccions més independentistes va baixar 11,2 punts; en el menys independentista, 6,1. A la Garrotxa, 12,5. I no va ser, o gairebé no, vot nul de protesta: en el quart més independentista, els nuls i els blancs van passar del 0,8% a l'1,8% del cens.

ContextAquell estiu, una part de l'independentisme va demanar no anar a votar a Madrid. La direcció de l'Assemblea Nacional Catalana va proposar a les seves bases promoure l'abstenció activa o el vot nul amb la papereta de l'1-O, però els socis ho van rebutjar en una consulta, amb el 59,7% dels vots i una participació de menys del 10% dels cridats a votar (ACN, a 3Cat, 4-7-2023). Junts, ERC i la CUP van demanar el vot.

«Després del fracàs del Procés la reubicació dels partits independentistes ha provocat un desgast en el seu electorat»

Ivan Serrano, professor de Ciència Política (UOC). A l'Ara, maig del 2024

HipòtesiHi ha explicacions possibles, i cap no es pot demostrar amb aquestes dades: que el 2023 una part de l'independentisme, desencantat després del procés, es va quedar a casa; que una part dels votants de Junts no veu el Congrés com el seu lloc, o que la crida a votar a Madrid els arriba amb menys força; o que en unes generals el vot útil s'escapa cap al PSC. La primera encaixa amb la caiguda de la participació on l'independentisme era més fort, però el 2019 Junts va treure al Congrés gairebé els mateixos vots que al Parlament del 2021. Són hipòtesis, no conclusions.

Un vot amb dues cares

ContextEls politòlegs en diuen vot dual: electors que voten una cosa a Catalunya i una altra a Espanya. El politòleg Macià Serra, de la Universitat de Girona, recorda que a Girona el fenomen tenia, a més, una particularitat:

«Si ampliéssim l'anàlisi a les eleccions al Congrés, veuríem com a les comarques gironines el vot dual (aquells electors que votaven CiU a les del Parlament i PSOE al Congrés) va existir, però amb menys força que a la resta de Catalunya»

Macià Serra, politòleg (Universitat de Girona). Revista del COLPIS, núm. 101

PatróLes xifres d'ara no s'hi assemblen. A la ciutat de Girona, la distància entre el Junts del Parlament del 2024 i el del Congrés del 2023 va ser de 17 punts; a tot Catalunya, d'uns 11, de l'11% al 22% (una altra peça d'aquest web, en castellà). En el mateix interval, el PSC va fer el camí invers a la ciutat: el 29,6% al Congrés i el 21,5% al Parlament. És el dibuix del vot dual, amb altres noms, i a Girona ara és més marcat que no pas a la resta del país.

L'altra cara: el PSC

DadaEl PSC té la seva pròpia doble cara, i a Girona és gairebé tan gran com la de Junts. Al Congrés del 2019 va treure el 16,0% a la ciutat i al Parlament del 2021, el 16,7%. Al Congrés del 2023 va pujar fins al 29,6%, 12.252 vots, i va ser el primer partit en 43 de les 62 seccions. Al Parlament del 2024 va baixar al 21,5%, 8.518 vots. A la província, el mateix: el 14,9% al Congrés del 2019, el 29,2% el 2023 i el 19,8% al Parlament del 2024.

PatróÉs temptador llegir-ho com un vas comunicant: el que guanya Junts al Parlament ho perd el PSC, i a l'inrevés al Congrés. Les xifres no hi encaixen del tot. Del 2023 al 2024, a la ciutat, Junts va guanyar 6.409 vots i el PSC en va perdre 3.734; els Comuns en van perdre 3.403, el PP 1.538, ERC 1.064 i la CUP 865, i Aliança Catalana en va sumar 2.541. I secció a secció la relació va al revés del que caldria esperar: on més va créixer Junts és on menys va caure el PSC. En el quart de seccions on Junts va pujar més (13,8 punts sobre el cens), el PSC en va perdre 4,7; en el quart on Junts va pujar menys (4,4 punts), el PSC en va perdre 7,0. Tampoc no coincideixen les seccions on Junts té més diferència entre el Parlament i el Congrés amb les seccions on la té el PSC.

HipòtesiMés que un sol vas comunicant, les dades s'assemblen a dues mobilitzacions que s'alternen: un electorat que surt a votar Junts quan s'elegeix el Parlament i un altre que surt a votar el PSC quan s'elegeix el Congrés. Que una part dels electors canviï directament d'un partit a l'altre és possible, però les dades per secció no ho poden mesurar; caldria una enquesta amb el record de vot de cada persona.

ContextA l'Ajuntament, la relació entre Junts i el govern de la ciutat tampoc no és senzilla. El juliol del 2026, Junts va sortir del govern de Lluc Salellas. «Se'ns ha acabat la paciència», va dir la vicealcaldessa, Gemma Geis (3Cat). L'alcalde ho veu d'una altra manera:

«I ja sabem que tant Junts com el PSC, a vegades, estan més pendents del que passa a Barcelona i a Madrid que del que passa a Girona»

Lluc Salellas, alcalde de Girona. Nació Digital, 2-8-2026

El 29 de novembre

ContextJunts es presentarà al Congrés amb Míriam Nogueras al capdavant a Barcelona i amb Marta Madrenas, exalcaldessa de Girona i successora de Puigdemont a l'alcaldia, com a cap de llista a la circumscripció de Girona (Nació Digital).

ContextEl 2021, la candidata de Junts a la presidència era Laura Borràs (Viquipèdia). El 2024, Puigdemont va anunciar la candidatura el 21 de març a Elna, a la Catalunya Nord, i va encapçalar la coalició Junts+ (Viquipèdia). El 29 de novembre la papereta serà la del Congrés, i el seu nom no hi serà.

HipòtesiPotser és així com funciona una absència: no ocupa lloc, però canvia la mida de les coses que té al voltant. Les dades diuen que Girona vota Junts de dues maneres diferents segons quina porta s'obri, la de Barcelona o la de Madrid. El 29N s'obrirà la segona.

El que aquestes dades no diuen

ContextSón dades de seccions, no de persones: no diuen si els que van votar Junts el 2024 són els mateixos que el 2023, ni per què ho van fer. Les eleccions al Parlament i al Congrés tenen censos lleugerament diferents i el vot per secció no inclou el vot exterior. Els percentatges són sobre vots a candidatures en totes les eleccions comparades, excepte quan es diu que són sobre el cens. Els blocs són una convenció: posen junts partits que no sempre voten igual, i Aliança Catalana, independentista, es compta amb ERC, Junts i la CUP. Les relacions entre seccions són associacions, no proves que els mateixos electors canviessin de partit o deixessin de votar.

Amb Puigdemont de candidat, Junts duplica el vot a tot Catalunya (en castellà) · L'escó més ajustat d'Espanya · Girona, barri a barri

Mètode i fonts

Què es compara

Les 62 seccions censals de la ciutat de Girona i les 537 de la província a les generals de novembre del 2019 i juliol del 2023 i a les eleccions al Parlament del 2021 i el 2024.

Límits

Són dades de seccions, no de persones: no diuen si els que van votar Junts el 2024 són els mateixos que el 2023, ni per què. Els censos del Parlament i del Congrés són lleugerament diferents, i el vot per secció no inclou el vot exterior. Percentatges sobre vots a candidatures, excepte on es diu que són sobre el cens. Els blocs independentista i no independentista són una convenció. Les relacions entre seccions són associacions, no proves de trasvasaments de vot. Límits de secció simplificats.

Com es calcula

Percentatges sobre vots a candidatures, excepte la participació, que és sobre el cens. Xifres reproduïbles amb els scripts de l'expedient de la peça. Metodologia d'Actualitat · Metodologia de l'Atles (en castellà)

Fonts

• Ministeri de l'Interior, resultats electorals per mesa (Infoelectoral), via pollspaindata. Sense vot exterior (CERA)
• pollspaindata (dades d'Interior per mesa): vots, blancs i nuls de cada candidatura a les generals del 2019 i el 2023
• Generalitat de Catalunya, dades obertes: resultats de les eleccions al Parlament per secció censal (2021 i 2024)
• Macià Serra, COLPIS, sobre el vot a Girona
• 3Cat, Puigdemont deixa l'alcaldia (11-1-2016)
• 3Cat, Junts trenca el pacte de govern (14-7-2026)
• Nació Digital, entrevista a Lluc Salellas (2-8-2026)
• Nació Digital, les llistes de Junts (8-10-2026)
• Viquipèdia, eleccions al Parlament del 2021
• Viquipèdia, eleccions al Parlament del 2024
• ACN a 3Cat, les bases de l'ANC rebutgen demanar l'abstenció el 23J (4-7-2023)
• Roger Palós i Xavi Tedó, Ara, sobre l'abstenció independentista el 12-M (21-5-2024), amb declaracions d'Ivan Serrano (UOC)
• Mapa Electoral, l'abstenció a Girona secció a secció

Autoria

Nacho G. del Álamo

Revisió de dades i text

Nacho G. del Álamo, 15 d'octubre de 2026

Publicat · actualitzat

15 d'octubre de 2026 · 23 d'octubre de 2026, a les 23.15

Correccions

23-10-2026: s'hi afegeixen el recompte de vots per blocs sobre el cens (independentistes i no independentistes) i la participació secció a secció, la desmobilització independentista del 2023 i un apartat sobre el PSC. Es corregeixen xifres calculades abans amb una aproximació: Junts va treure el 19,2% a la ciutat el 2023, no el 19,1%; el 25,9% el 2019, no el 25,8%; el PSC, el 29,6% el 2023, no el 29,3%; a la província, Junts va treure el 19,8% el 2023 (no el 19,6%) i va guanyar en 181 seccions (no 180) i el PSC en 326 (no 327); al Parlament del 2024, el 35,3% i 426 de les 536 seccions sense comptar el vot exterior (abans 35,2% i 428 de 537). Els percentatges de les seccions del Mercadal, el Carme i Montjuïc del 2024 estaven calculats sobre vots vàlids i no sobre vots a candidatures, com la resta de la peça. Les conclusions no canvien.

Sèrie «Girona, de prop»: 8 peces

1. Girona, barri a barri: el 2019 Junts guanyava en 36 seccions i el PSC en 13; el 2023, el PSC en 43 i Junts en 19
2. L'escó més ajustat d'Espanya és a Girona: el PP se'n va quedar fora per 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa
3. Ets aquíA Girona, Junts gairebé duplica el vot del Congrés al Parlament: el 19,2% el 2023 i el 36,3% el 2024, amb Puigdemont de candidat
4. El CEO dona a Aliança Catalana fins a 25 escons: al Parlament del 2024 va treure el 3,8%, però el 24,9% al Ripollès i el 7,8% als pobles de menys de 1.000 electors
5. Als barris de blocs dels anys seixanta i setanta de Girona vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu
6. Als barris de Girona on més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta
7. A Girona el vot independentista va del 4% al 75% segons la secció
8. El 1936 Salt votava més que avui: 76 % de participació, contra el 55 % del 23J

Més dades (en castellà): elecciones generales del 29N de 2026: fecha y escaños por provincia.

Segueix llegint

• Corrupción y 29N29N: la corrupción le cuesta votos al PSOE, pero apenas se los da al PP
• Votar desde casaSiete de cada cien electores pidieron votar por correo en 2023, más del triple que en 2015: en Bizkaia, 14; en Girona, 3
• El sorpasso que no saleEl PP saca 6 puntos al PSOE en las encuestas: ni el mayor fallo de la última década, el de 2023, daría el sorpasso que anuncia Iván Redondo
• ActualidadTotes les peces d'actualitat
• AtlasAtlas de las anomalías electorales