Actualitat · De què viu cada barri · Girona

Als barris de Girona on més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta

Dades d'Hisenda via l'INE, secció a secció. A la Font de la Pólvora, el 31,8% de la renda són prestacions i hi va votar el 33,4%. On més pesa l'atur, el PSC va treure el 37,5% i Junts l'11,0%.

Per Nacho G. del Álamo · 21 d'octubre de 2026 · Actualitzat el 23 d'octubre de 2026, a les 23.15

Cada paràgraf porta una etiqueta: dada (xifra comprovable amb les fonts), patró (relació que es repeteix, sense afirmar-ne la causa), hipòtesi (explicació possible, sense dues fonts independents) o context (fets i declaracions publicats per altres, enllaçats). Com verifiquem (en castellà)

ContextHisenda sap de què viu cada barri. Les declaracions de la renda diuen quina part dels ingressos són sous, quina són pensions, quina són prestacions d'atur i quina altres ajudes o rendes. L'INE agrega aquestes dades per secció censal, els trossos de barri d'entre 500 i 2.000 electors, a l'Atles de Distribució de Renda. A la província de Girona, el 2023, el 61,1% de la renda bruta eren salaris, el 19,0% pensions, l'2,0% prestacions d'atur, el 4,0% altres prestacions i el 14,0% altres ingressos, sobretot rendes del capital, lloguers i activitats econòmiques.

DadaA la Font de la Pólvora, a Girona, el 31,8% de la renda són «altres prestacions»: incapacitat, dependència, ajudes familiars, beques i altres prestacions exemptes, segons la metodologia de l'INE. És el percentatge més alt de la província. La segona secció és a Figueres, amb un 28,3%. Són també les dues seccions on menys es va votar el juliol del 2023: el 33,4% i el 22,5%.

DadaNo són dues excepcions. Al cinquè de seccions on les prestacions d'atur pesen més en la renda, la participació a les generals del 2023 va ser del 56,4%. Al cinquè on pesen menys, del 68,1%: 11,7 punts de diferència. Amb les altres prestacions passa el mateix: del 67,4% al 56,7%. Les pensions, en canvi, no hi marquen diferència: el 61,9% on pesen menys i el 62,4% on pesen més.

DadaA les eleccions al Parlament del 2024 la distància va ser més gran: el 67,3% de participació on menys pesa l'atur i el 47,3% on més pesa, 20,0 punts. I si en lloc del cens es compten tots els adults, inclosos els que no hi són perquè no tenen la nacionalitat espanyola, van votar 61 de cada 100 als barris amb menys atur i 38 als que en tenen més.

PatróLes pensions donen una altra lliçó. Als barris on pesen més, viuen més adults amb dret a vot (83 de cada 100, per 74 on pesen menys) i, per això, voten més adults: 52 de cada 100, per 46. Però entre els que poden votar, la participació és pràcticament la mateixa. Un barri de pensionistes no és, a Girona, un barri que voti més.

«Los ciudadanos que sufren todo tipo de carencias están concentrados en los mismos barrios y están rodeados de personas en la misma situación formando un espacio de exclusión social, económica y lo que no deja de ser más grave para sus intereses, de exclusión política»

Manuel Trujillo i Braulio Gómez Fortes. «La segregación electoral interurbana en España», VIII Informe FOESSA, 2019

No votar i no poder votar

DadaAquests 61 i 38 adults de cada 100 que voten barregen dues coses. Una és qui pot votar i no ho fa. L'altra és qui no pot votar: a les generals només hi vota qui té la nacionalitat espanyola, i això deixa fora tant els veïns d'altres països de la Unió Europea com els de fora. Al cinquè de seccions on menys pesa l'atur en la renda, 89 de cada 100 adults són al cens electoral. Al cinquè on més pesa, 68.

PatróSi se separen les dues coses, dels 22,3 punts de diferència, 13,0 corresponen al fet que hi ha menys adults amb dret a vot i 9,2 al fet que els que sí que en tenen voten menys. Amb les altres prestacions la diferència és de 17,5 punts: 9,1 per la barrera del cens i 8,4 per l'abstenció. La poca participació dels barris on més pesen les prestacions és, per tant, una combinació de les dues coses: veïns que poden votar i no ho fan, i veïns que viuen als mateixos barris però no poden votar.

DadaLes dues seccions extremes, però, no s'expliquen per la nacionalitat. A la Font de la Pólvora, 86 de cada 100 adults són al cens; a la secció de Figueres, 91. El 33,4% i el 22,5% ja són participació sobre el cens: hi pesa l'abstenció de qui sí que pot votar.

DadaEl pes de cada part canvia segons on és el barri. De les 101 seccions on més pesa l'atur, 61 són en municipis de la costa, 16 a Girona i Salt i 24 a la resta de l'interior. A les de Girona i Salt, només 59 de cada 100 adults poden votar, i la població estrangera hi arriba al 40%; a les de la costa, 69, i a les de la resta, 72. Entre els que poden votar, la participació va ser del 50% a Girona i Salt, del 53% a la resta de l'interior i del 59% a la costa.

Les mateixes dades, un altre vot

DadaEl vot d'aquests barris també és diferent. Al cinquè de seccions on les prestacions d'atur pesen més, el PSC va treure el 37,5%, el PP el 12,3% i Vox el 10,2%; Junts es va quedar en l'11,0%. Al cinquè on pesen menys, el PSC va treure el 22,0% i Junts el 26,3%, i Vox no va passar del 4,5%.

ContextAixò no vol dir que qui cobra l'atur voti PSC o Vox. Fins i tot al cinquè de seccions on més pesa l'atur, els salaris són el 61,7% de la renda i les prestacions d'atur, el 3,1%. En aquests barris hi viuen assalariats, pensionistes, aturats i veïns que reben altres ajudes, i el resultat és el vot de tots ells. Per saber com vota cada grup calen enquestes o dades individuals, no dades de secció.

DadaAmb els «altres ingressos», que són sobretot rendes del capital, lloguers i rendiments d'autònoms, la imatge es gira. On pesen més, Junts va treure el 23,6% i el PSC el 23,7%; on pesen menys, Junts el 12,9% i el PSC el 36,6%.

El que la renda per font afegeix

PatróLes fonts d'ingressos van juntes amb coses que ja sabíem: on pesa més l'atur hi ha menys renda i més població estrangera. Per saber si afegeixen alguna cosa, he repetit el model estadístic de la peça sobre l'abstenció a Girona, que ja tenia en compte els estudis, l'atur del cens, l'edat, la nacionalitat, el lloguer, les segones residències i la renda, i hi he afegit el pes de cada font. Aquí, a diferència del tipus d'edifici de Blocs i cases, sí que hi afegeixen: el model encerta, en municipis que no ha vist, el 66,7% de la variació de la participació, per un 61,2% sense aquestes dades.

PatróLa que pesa més són les altres prestacions. Amb la mateixa renda, atur, estudis, edat i població estrangera, una secció on aquestes prestacions pesen 2,1 punts més en la renda vota 2,2 punts menys. Comparant només seccions del mateix municipi, la diferència és d'1,4 punts. El pes de les prestacions d'atur, en canvi, deixa de dir res clar un cop es té en compte l'atur del cens, que mesura gairebé el mateix (les dues dades donen 0,78 de correlació).

HipòtesiPer què, aquestes dades no ho diuen. Les altres prestacions agrupen situacions que el cens no recull bé, com la incapacitat o la dependència, i poden assenyalar barris amb més llars que tenen dificultats per participar. És una hipòtesi, no una conclusió.

El que aquestes dades no diuen

ContextSón dades de seccions, no de persones: no diuen com vota qui cobra l'atur o una pensió, sinó com voten els barris on aquestes fonts pesen més, i dins de cada secció hi conviuen assalariats, pensionistes i perceptors d'ajudes. Atribuir el vot del barri a un d'aquests grups seria una fal·làcia ecològica. Els adults sense dret a vot són una estimació (residents majors d'edat menys cens electoral), i la separació entre abstenció i barrera del cens és una descomposició comptable, no una explicació. La renda per font surt de les declaracions i dels registres de prestacions que fa servir l'INE, i no inclou les rendes que no hi passen. Els percentatges són sobre la renda bruta. La renda és del 2023, el mateix any de les eleccions comparades. Dues seccions, a la Vajol i a Susqueda, no tenen dades.

Blocs i cases · Girona, la demarcació catalana on menys adults voten · Girona, barri a barri

Mètode i fonts

Què es compara

La composició de la renda bruta del 2023 (salaris, pensions, prestacions d'atur, altres prestacions i altres ingressos) de 534 de les 536 seccions censals de la província de Girona, creuada amb la participació i el vot a les generals de juliol del 2023, les municipals del 2023 i el Parlament del 2024.

Límits

Són dades de seccions, no de persones. La renda per font surt de dades tributàries i de registres de prestacions agregats per l'INE i no inclou les rendes que no hi consten. Percentatges sobre la renda bruta. «Sense dret a vot» és una estimació: adults residents menys cens electoral. Els grups de seccions no tenen exactament la mateixa mida perquè l'INE dona els percentatges amb un decimal. El model estadístic descriu associacions, no causes; el pes de l'atur en la renda i l'atur del cens es mesuren gairebé igual. La separació entre abstenció i barrera del cens és una descomposició comptable, no una explicació. Costa: els 20 municipis amb litoral. La Vajol i Susqueda no tenen dades. Sense vot exterior.

Com es calcula

Participació sobre el cens; vot per partit sobre vot vàlid, ponderat per votants. Grups: cinquens de seccions segons el pes de cada font. Barrera del cens i abstenció: la diferència d'adults que voten entre el primer i el cinquè grup es reparteix entre el canvi de la part d'adults al cens (per la participació mitjana) i el canvi de la participació (per la part mitjana d'adults al cens). Model: regressió ponderada amb variables estandarditzades (532 seccions), amb validació fora de mostra per grups de municipis i una versió només dins de cada municipi. Xifres reproduïbles amb els scripts de l'expedient de la peça. Metodologia d'Actualitat · Metodologia de l'Atles (en castellà)

Fonts

• INE, Atles de Distribució de Renda de les Llars: distribució per font d'ingressos, per secció censal (taula 30825), any 2023
• INE, metodologia de l'Atles de Distribució de Renda de les Llars (definició de cada font)
• Ministeri de l'Interior, resultats electorals per mesa (Infoelectoral), via pollspaindata. Sense vot exterior (CERA)
• INE, Atles de Distribució de Renda de les Llars (renda i edat per secció), via ineAtlas.data
• Generalitat de Catalunya, participació per secció a les municipals del 2023 i al Parlament del 2024
• Manuel Trujillo i Braulio Gómez Fortes, «La segregación electoral interurbana en España», VIII Informe FOESSA (2019)

Autoria

Nacho G. del Álamo

Revisió de dades i text

Nacho G. del Álamo, 21 d'octubre de 2026

Publicat · actualitzat

21 d'octubre de 2026 · 23 d'octubre de 2026, a les 23.15

Correccions

23-10-2026: s'hi afegeix un apartat que separa, als barris on més pesen les prestacions, l'abstenció de qui pot votar i la barrera del cens (adults sense nacionalitat espanyola), amb un gràfic i la comparació entre la costa, Girona i Salt i la resta de l'interior. Es reforça l'avís que són dades de barris i no de persones. Les xifres anteriors no canvien.

Sèrie «Girona, de prop»: 8 peces

1. Girona, barri a barri: el 2019 Junts guanyava en 36 seccions i el PSC en 13; el 2023, el PSC en 43 i Junts en 19
2. L'escó més ajustat d'Espanya és a Girona: el PP se'n va quedar fora per 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa
3. A Girona, Junts gairebé duplica el vot del Congrés al Parlament: el 19,2% el 2023 i el 36,3% el 2024, amb Puigdemont de candidat
4. El CEO dona a Aliança Catalana fins a 25 escons: al Parlament del 2024 va treure el 3,8%, però el 24,9% al Ripollès i el 7,8% als pobles de menys de 1.000 electors
5. Als barris de blocs dels anys seixanta i setanta de Girona vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu
6. Ets aquíAls barris de Girona on més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta
7. A Girona el vot independentista va del 4% al 75% segons la secció
8. El 1936 Salt votava més que avui: 76 % de participació, contra el 55 % del 23J

Més dades (en castellà): más piezas sobre renta y voto · más piezas sobre participación y abstención.

Segueix llegint

• Corrupción y 29N29N: la corrupción le cuesta votos al PSOE, pero apenas se los da al PP
• Votar desde casaSiete de cada cien electores pidieron votar por correo en 2023, más del triple que en 2015: en Bizkaia, 14; en Girona, 3
• El sorpasso que no saleEl PP saca 6 puntos al PSOE en las encuestas: ni el mayor fallo de la última década, el de 2023, daría el sorpasso que anuncia Iván Redondo
• ActualidadTotes les peces d'actualitat
• AtlasAtlas de las anomalías electorales