Actualitat · Les urnes del 1936 · Girona

El 1936 Salt votava més que avui: 76 % de participació, contra el 55 % del 23J

A 128 dels 219 municipis de la demarcació de Girona es va votar més a les eleccions de febrer del 1936 que a les generals de juliol del 2023. A Girona ciutat, el 77 %, contra el 63 %; a Figueres, el 73 %, contra el 55 %. El 1933, la primera vegada que van votar les dones, la participació va ser molt més baixa.

Per Nacho G. del Álamo · · Actualitzat el

Cada paràgraf porta una etiqueta: dada (xifra comprovable amb les fonts), patró (relació que es repeteix, sense afirmar-ne la causa), hipòtesi (explicació possible, sense dues fonts independents) o context (fets i declaracions publicats per altres, enllaçats). Com verifiquem (en castellà)

ContextFins aquest any no es podia saber què havia votat cada poble a les eleccions de la Segona República sense remenar arxius. Al maig, els politòlegs Toni Rodon (UPF) i Pau Vall-Prat (UB), amb Diego Martín Álvarez, van publicar l'Atles Electoral de la Segona República, amb els resultats del 1933 i el 1936 municipi a municipi. Segons l'Ara, Girona va ser l'única capital catalana amb un resultat ajustat el 1936. Rodon mateix va avisar, en presentar-lo, que «com en tot projecte d'aquesta magnitud, hi poden haver encara alguns errors, imprecisions o coses que no funcionen» (Nació Digital). Des d'aquesta setmana, les dades també són al nostre mapa.

DadaEl 16 de febrer del 1936, a Salt hi havia 2.632 electors i van votar-ne 1.996: el 75,8 %. El 23 de juliol del 2023 n'hi havia 15.682 i en van votar 8.604: el 54,9 %. Són 21 punts menys. El 2023, Salt va ser el municipi de la demarcació on menys es va votar.

DadaNo és un cas aïllat. Al conjunt dels 219 municipis de la demarcació, el 1936 va votar el 71,7 % del cens, i el 2023, el 62,2 %. A Olot es va passar del 77,2 % al 58,3 %; a Banyoles, del 82,6 % al 64,3 %; a Blanes, del 81,8 % al 63,5 %, i a Lloret de Mar, del 70,9 % al 57,6 %.

ContextActualització del 23 d'octubre. Abans de comparar, cal saber sobre quina base es calcula cada percentatge. El 1936 votaven homes i dones (les dones ho feien des del 1933), però només els majors de 23 anys; el 2023, tots els de 18 en amunt. Deixar fora els més joves aixeca una mica la xifra del 1936, perquè són dels que menys voten: a l'enquesta postelectoral del CIS del 2023, els de 18 a 24 anys eren el 15 % dels que deien que no havien votat, i només el 8 % del total d'enquestats. Aquest efecte no es pot mesurar municipi a municipi, i és difícil que expliqui per si sol 21 punts de distància.

DadaEn cap dels dos casos no hi compten els estrangers, que no poden votar a les generals. A Salt, això pesa molt. El 2023, el 39 % dels adults que hi vivien no eren al cens electoral (al conjunt de la demarcació, el 21 %, segons hem calculat secció a secció), i sobre el total d'adults residents hi va votar un de cada tres (el 34 %). El 55 % del 23J diu quants van votar d'entre els que podien fer-ho, no quina part del poble va votar.

On es votava més, el 1936 o el 2023Diferència de participació entre les eleccions de febrer del 1936 i les generals de juliol del 2023, en punts. Passeu per sobre de cada municipi per veure'n les dades
Més el 2023Més el 1936
Font: Rodon, Vall-Prat i Martín Álvarez, Atles Electoral de la Segona República (UPF, CC BY-NC-SA 4.0); Ministeri de l'Interior. Participació sobre el cens de cada elecció. Càlcul propi.

DadaEl camí contrari l'han fet sobretot pobles petits de muntanya i de l'Empordà. A Queralbs, el 1936 va votar el 41,1 % i el 2023, el 77,2 %. A Maçanet de Cabrenys, el 40,2 % i el 67,4 %. En tots dos casos, el cens d'avui és més petit que el d'aleshores.

DadaActualització del 23 d'octubre. No són dues excepcions soltes: el món rural, en conjunt, no ha baixat. Als 117 municipis que el 1936 tenien menys de 500 electors, va votar el 68,1 % del cens, i el 2023, el 68,2 %; 64 d'aquests pobles voten avui més que aleshores. A les 20 poblacions de més de 2.000 electors, la participació va caure del 75,4 % al 60,7 %, i només una, Portbou, vota avui més. El 1936 es votava més a les viles grans; avui, als pobles petits.

PatróAmb l'alçada passa una cosa semblant. Als 31 municipis amb el nucli per sobre dels 800 metres (segons Wikidata), el 1936 va votar el 66,0 % del cens, sis punts menys que als 181 municipis més baixos amb dades (72,3 %). El 2023, la diferència havia desaparegut: 62,0 % i 62,2 %.

HipòtesiLes dades no diuen per què. Les eleccions del 1936 es van fer el 16 de febrer, en ple hivern, i a molts pobles de muntanya s'hi arribava per camins, sense cotxe; en pobles petits i que depenien de la terra, el pes del propietari o del cacic local també podia condicionar qui anava a votar i qui no. Avui, amb carreteres, cotxe i vot per correu, aquestes barreres pesen molt menys. Hi ha una altra possibilitat, més prosaica: que els censos d'aleshores no estiguessin al dia i hi seguissin apuntats veïns que ja havien marxat, cosa que rebaixaria la participació. Són hipòtesis: no s'han pogut comprovar poble a poble. A Queralbs, la participació va ser la mateixa el 1933 i el 1936, el 41,1 %, amb xifres diferents: 136 votants de 331 electors i 141 de 343.

Els 15 municipis més poblatsParticipació a les eleccions generals del 1933, del 1936 i del 2023
193319362023
Font: Atles Electoral de la Segona República (UPF); Ministeri de l'Interior. Càlcul propi.

El 1933, les dones a les urnes

DadaLes eleccions del 19 de novembre del 1933 van ser les primeres en què van votar les dones. A la demarcació de Girona, la participació va ser del 61,9 %, deu punts menys que el 1936 i gairebé la mateixa que el 2023 (62,2 %). Només a 65 municipis es va votar més que el 2023. A Lloret de Mar va votar el 31,5 % del cens; dos anys i tres mesos després, el 70,9 %.

ContextEl vot femení havia entrat a la Constitució del 1931 després d'un debat a les Corts en què el va defensar Clara Campoamor: «Dejad que la mujer se manifieste y veréis como ese poder no podéis seguir detentándolo», va dir en el seu discurs de l'1 d'octubre del 1931. Aquell 1933, a més, la CNT va fer una campanya «sense precedents» a favor de l'abstenció, segons recull la Viquipèdia en castellà («La CNT desplegó una campaña sin precedentes a favor de la abstención»).

HipòtesiLa baixa participació del 1933 a llocs com Lloret pot tenir a veure amb aquesta crida a l'abstenció, però les dades per municipi no permeten saber qui va deixar de votar, ni si van ser homes o dones: les dades per municipi no separen el vot per sexe.

Què es votava

DadaEl 1933, ERC va guanyar a 160 dels 216 municipis amb dades, i la Lliga Catalana, a 53. La Lliga va arribar al 75,7 % a Blanes i també va guanyar a Salt, per poc: 48,0 %, contra el 45,2 % d'ERC. El 1936, el Front d'Esquerres, amb ERC, va guanyar a 135 dels 218 municipis amb dades, i el Front Català d'Ordre, amb la Lliga, a 83. A Girona ciutat, el Front d'Esquerres va treure el 52,3 %; a Salt, el 65,9 %.

Qui guanyava a cada municipiCandidatura amb més pes en els vots a candidats, el 1933 i el 1936. Com més intens el color, més percentatge

1933

1936

ERCLliga CatalanaFront d'EsquerresFront Català d'OrdreAltres o sense dades
Font: Atles Electoral de la Segona República (UPF). Llistes obertes: pes de cada candidatura en els vots a candidats. Càlcul propi.

PatróAquell mapa té poc a veure amb el d'ara. La correlació entre el vot a ERC del 1933 i el del 2023, municipi a municipi, és de 0,02, on 1 seria una coincidència perfecta i 0, cap. Entre la Lliga del 1933 i Junts del 2023, de 0,03. Entre el Front d'Esquerres del 1936 i la suma de PSC, Sumar i ERC del 2023, de 0,26. Per al conjunt de Catalunya, Pau Vall-Prat sí que veu continuïtats: «Donde se votaba más a la Lliga después se ha votado más habitualmente partidos conservadores», va explicar a l'Ara.

Per què ara es vota menys

HipòtesiLes dades no diuen per què. Avui, a la demarcació, es vota més on hi ha més renda: la correlació entre la participació del 23J i la renda per unitat de consum és de 0,53, i Salt és alhora el municipi amb menys renda i el que menys va votar. Les generals del 2023 es van fer en ple estiu, i a Catalunya hi va votar el 65,4 % del cens, contra el 70,4 % del conjunt d'Espanya. Són pistes, no explicacions; i el mapa del vot també ha canviat molt des del 1936.

ContextLa comparació té límits. El 1936 només votaven els majors de 23 anys, i el 2023, els de 18 en amunt. La participació és sobre el cens de cada elecció, i el cens d'avui no és el de llavors: Salt tenia 2.632 electors i ara en té 15.682. Alguns municipis d'aleshores s'han integrat en d'altres: la Girona del 1936 que comparem suma Palau-sacosta, Sant Daniel i Santa Eugènia de Ter.

Veure els 219 municipis

Mireu el 1933 i el 1936 al vostre municipi, al mapa · Més sobre Girona: Girona, barri a barri · La polarització per seccions

Mètode i fonts

Què es compara
Els 219 municipis actuals de la demarcació de Girona a les eleccions generals del 19 de novembre del 1933, del 16 de febrer del 1936 i del 23 de juliol del 2023: participació i candidatura guanyadora.
Límits
El 1936 només votaven els majors de 23 anys, i el 2023, els de 18 en amunt; la participació és sobre el cens de cada elecció. Els municipis desapareguts des del 1936 se sumen a l'actual en què es van integrar, segons l'INE. El 1933 i el 1936 es votava amb llistes obertes i diversos vots per elector; el pes de cada candidatura és la seva part dels vots a candidats. Les dades per municipi no separen el vot per sexe. Les correlacions no expliquen per què es vota menys avui. Sense vot exterior el 2023. El pes dels joves en l'abstenció surt d'una enquesta estatal, no de dades de Girona. L'alçada és la del nucli segons Wikidata; set municipis no hi tenen dada i queden fora d'aquesta comparació. Els adults sense dret a vot de Salt surten de restar el cens electoral de la població adulta.
Com es calcula
Participació: votants sobre cens de cada elecció. Mitjana de la demarcació ponderada pel cens. Correlació de Pearson entre municipis. Xifres reproduïbles amb els scripts de l'expedient de la peça. Metodologia d'Actualitat · Metodologia de l'Atles (en castellà)
Fonts
Autoria
Nacho G. del Álamo
Revisió de dades i text
Nacho G. del Álamo, 22 d'octubre de 2026
Publicat · actualitzat
22 d'octubre de 2026 · 23 d'octubre de 2026, a les 23.02
Correccions
Cap.

Sèrie «Girona, de prop»: 8 peces

  1. Girona, barri a barri: el 2019 Junts guanyava en 36 seccions i el PSC en 13; el 2023, el PSC en 43 i Junts en 19
  2. L'escó més ajustat d'Espanya és a Girona: el PP se'n va quedar fora per 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa
  3. A Girona, Junts gairebé duplica el vot del Congrés al Parlament: el 19,2% el 2023 i el 36,3% el 2024, amb Puigdemont de candidat
  4. El CEO dona a Aliança Catalana fins a 25 escons: al Parlament del 2024 va treure el 3,8%, però el 24,9% al Ripollès i el 7,8% als pobles de menys de 1.000 electors
  5. Als barris de blocs dels anys seixanta i setanta de Girona vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu
  6. Als barris de Girona on més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta
  7. A Girona el vot independentista va del 4% al 75% segons la secció
  8. Ets aquíEl 1936 Salt votava més que avui: 76 % de participació, contra el 55 % del 23J

Més dades (en castellà): más piezas sobre participación y abstención · más piezas sobre historia electoral.

Segueix llegint