Actualitat · Per una mesa de vots · Girona

L'escó més ajustat d'Espanya és a Girona: el PP se'n va quedar fora per 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa

Cap de les 536 seccions de la província no va donar 285 vots al PP: la que més, 188. A la Vajol, Susqueda, Meranges i Albanyà junts hi van votar 238 persones.

Per Nacho G. del Álamo · 15 d'octubre de 2026 · Actualitzat el 23 d'octubre de 2026, a les 23.15

Una papereta amb el número 285 i el mapa de la província: un collage. Il·lustració generada amb IA per a Mapa Electoral. Ús d'IA.

Cada paràgraf porta una etiqueta: dada (xifra comprovable amb les fonts), patró (relació que es repeteix, sense afirmar-ne la causa), hipòtesi (explicació possible, sense dues fonts independents) o context (fets i declaracions publicats per altres, enllaçats). Com verifiquem (en castellà)

DadaDos-cents vuitanta-cinc. És un número que no fa por a ningú. Hi caben els veïns d'una escala llarga, els socis d'un club de petanca amb èxit, la gent que fa cua un dissabte a la porta d'una pastisseria de Girona quan s'acosten els Reis. El 23 de juliol del 2023, a la província de Girona, 285 vots van ser la distància entre que el PP tingués un diputat al Congrés i que no en tingués cap. Junts va treure el sisè i últim escó amb un quocient de 31.625,5 vots; el PP, que es va quedar amb 31.341, se'l va mirar des de la vorera.

ContextHo dic així, des de la vorera, perquè el sistema electoral té alguna cosa de carrer estret on només hi passen sis persones de cop. La llei electoral reparteix els escons de cada província amb la fórmula D'Hondt (article 163 de la LOREG): es divideixen els vots de cada partit per 1, per 2, per 3, i així successivament, i els sis resultats més alts s'emporten els sis escons. Ningú no guanya per molt ni perd per poc. Simplement, s'entra o no s'entra.

Sis escons i un carrer estret

DadaA Girona, el PSC va treure 93.448 vots i dos escons; Junts, 63.251 i dos més; ERC, 47.531 i un; Sumar, 35.344 i un. El segon escó de Junts va sortir de dividir els seus vots per dos: 31.625,5. Just per sota hi havia tres números que es tocaven les espatlles. El PP, amb 31.341. I el tercer quocient del PSC, amb 31.149. Entre el que va entrar i el segon que es va quedar fora hi ha 476 vots. Al PSC li n'haurien calgut 1.429 més per tenir un tercer diputat, perquè cada vot nou se li dividia per tres.

L'últim escó de GironaEls deu quocients més alts de la llei D'Hondt a la província. Els sis primers s'emporten un escó; el número indica per quant es divideixen els vots del partit

Font: Ministeri de l'Interior, resultats per mesa (via pollspaindata), amb el vot exterior (CERA). Càlcul propi amb la llei D'Hondt i la barrera del 3%.

Veure la taula

PatróHi ha una cosa una mica inquietant en aquest gràfic, i és que no s'assembla gens a una victòria. Les barres de Junts, del PP i del PSC acaben pràcticament al mateix lloc. Si un dibuixant hagués de pintar-les a mà, les faria iguals. I tanmateix una és un escó amb nom i cognoms, amb seient al Congrés i vot en les investidures, i les altres dues són una línia de més en un full de càlcul.

DadaAquest equilibri, a més, no és una fotografia fixa. És una balança de suma zero, i inestable. Els 285 vots són el que li faltava al PP si tota la resta quedava quieta, i en unes eleccions res no queda quiet: un vot que guanya un partit l'ha de perdre un altre, o l'ha de treure de l'abstenció, i cada moviment toca dos quocients alhora. Si els vots nous del PP haguessin vingut de Junts, n'haurien bastat 190, perquè cada un sumava un vot sencer al PP i en restava mig al segon quocient de Junts, que es dividia per dos. Si haguessin vingut del PSC, n'haurien calgut 285, però el tercer quocient socialista, que era a 192 vots del PP, s'hauria allunyat de l'escó. I si el PP n'hagués perdut 192, el primer de la cua hauria estat el PSC, no el PP.

PatróDit d'una altra manera: el sisè escó de Girona no el va decidir una distància entre dos partits, sinó un punt d'equilibri entre tres, Junts, el PP i el PSC, en què qualsevol empenta mou dues peces a la vegada. Els 285 vots són una manera de mesurar-lo, no una recepta per capgirar-lo.

Què són 285 vots

DadaHe intentat fer-me una idea de la mida del número i he anat a buscar-lo als llocs on la gent vota. A la província hi va haver 863 meses electorals, i el 2023 a cada una hi van votar, de mitjana, 376 persones. En 701 d'aquestes meses van votar més de 285 persones. Dit d'una altra manera: el PP es va quedar sense diputat per menys gent de la que passa per una mesa normal en un diumenge d'eleccions.

DadaCap de les 536 seccions censals de la província no va donar 285 vots al PP. La que n'hi va donar més és una secció de Montilivi, a Girona, entre l'avinguda Lluís Pericot i el carrer Estudi General: 188. A la secció mitjana de la província, el PP en va treure 58. Els 285 vots que li faltaven no eren a cap lloc concret. Eren a tot arreu, en petites quantitats, com la sal en un plat.

DadaTambé els he buscat en els pobles. De les 221 poblacions de la província, en 91 hi van votar menys de 285 persones. A la Vajol, que és el municipi on menys gent va votar, n'hi van anar 52; a Susqueda, 55; a Meranges, 64; a Albanyà, 67. Si es juntessin tots els votants d'aquests quatre pobles, 238 persones, encara no arribarien a la xifra. Caldria afegir-hi Palau de Santa Eulàlia, amb 76.

Els 285 vots, al costat d'altres xifres de la provínciaProvíncia de Girona, generals de juliol del 2023. La línia discontínua marca els 285 vots que li faltaven al PP

Font: Ministeri de l'Interior, resultats per mesa (via pollspaindata), amb el vot exterior (CERA). Càlcul propi amb la llei D'Hondt i la barrera del 3%.

Veure la taula

Els vots de fora

DadaI els he buscat, finalment, lluny. A Girona hi havia 24.016 electors inscrits al cens de residents a l'estranger (CERA), i n'hi van votar 2.335, menys d'un de cada deu. D'aquests, 275 van votar el PP i 336, Junts. Són 275 vots, a deu de la distància que va decidir l'escó: el vot del PP des de l'estranger, tot sol, gairebé equival a tot el que li va faltar a la província.

DadaEl vot exterior, a més, va empènyer cap al PP. Fora d'Espanya, el PP va treure el 12,1% dels vots a candidatures, més que el 9,8% que va treure en el conjunt de la província. Sense el vot exterior, la distància entre el PP i el segon quocient de Junts hauria estat de 392 vots, no de 285: els residents a l'estranger la van escurçar en 107.

DadaEl que fa delicat aquest cens és la desproporció entre els que hi són i els que voten. Els 21.681 inscrits a l'estranger que no van votar són 76 vegades la distància. N'hauria bastat un de cada setanta-sis, l'1,3%, votant el PP perquè l'escó canviés de mans. I el cens creix: el 2019 eren 20.347 inscrits; el 2023, 24.016, un 18% més.

ContextEl 2023 va ser la primera elecció general sense el vot pregat, el tràmit que obligava els residents a l'estranger a sol·licitar el vot abans de cada elecció i que la Llei orgànica 12/2022 va suprimir. El vot exterior es compta dies després de la jornada electoral, a l'escrutini general de cada província, i pot canviar un escó: aquell mateix juliol, el recompte del CERA de Madrid va donar un diputat més al PP a costa del PSOE, segons l'acta a què va tenir accés Europa Press (El Independiente, en castellà).

HipòtesiEn una circumscripció on l'últim escó es juga per centenars de vots, el cens exterior funciona com una mena de prima de risc: unes quantes paperetes que arriben per correu o es dipositen en un consolat, que no surten la nit electoral i que, sense fer soroll, poden decidir el repartiment. Si el 29N torna a ser tan ajustat, l'escó de Girona potser no es coneixerà fins a l'escrutini general.

La resta de xifres

DadaEls vots nuls de la província, 4.171, van ser catorze vegades més que la distància. Els vots en blanc, 2.981, deu vegades més.

HipòtesiNo vull dir amb això que el PP perdés el diputat per culpa de ningú. Les dades no ho poden dir i jo tampoc. El que diuen és més senzill i més estrany: que en una província de mig milió d'electors, el pes de sis escons va dependre d'una quantitat de gent que cap en un menjador d'escola.

El 2019, la CUP

DadaLa fragilitat de l'últim escó no és nova a Girona. El novembre del 2019, el sisè diputat se'l va endur Unides Podem, amb 33.710 vots. La CUP en va treure 31.703 i se'n va quedar fora per 2.008. Aquell any el PP tenia 17.449 vots a la província. Quatre anys després en va tenir 31.341, gairebé el doble, i va arribar a 285 vots d'un escó. És el que té el sistema: pots créixer molt i continuar sense res, i un dia, sense haver crescut gaire més, tenir-ho tot.

DadaEntremig, la província va perdre votants. El 2019 en van ser 357.801 i el 2023, 327.159: 30.642 menys, més de cent vegades els vots que li faltaven al PP.

Una barrera que no és la del 3%

ContextLa llei diu que per entrar en el repartiment cal el 3% dels vots d'una província. A Girona és una barrera que no compta: amb sis escons, el llindar real és molt més alt. En el càlcul d'aquest web, a Girona calia el 9,79% dels vots vàlids per assegurar-se un diputat. El PP en va tenir el 9,70%. El Consell d'Estat ja ho deia el 2009, en un informe sobre la reforma electoral:

«La regla D´Hondt hacía prácticamente imposible (salvo en circunscripciones de elevada magnitud de escaños como Madrid y Barcelona) que un partido político con el 3% de los votos obtuviera representación»
Consell d'Estat, Informe sobre las propuestas de modificación del régimen electoral general, 24 de febrer del 2009, p. 154 (en castellà). PDF

ContextQui coneix bé el sistema de Girona per dins és la CUP, que el 2019 es va quedar a 2.008 vots de l'escó. El 2023 en va treure 18.229. Per al 29 de novembre, la militància ha decidit no presentar-s'hi (Nació Digital, 11-10-2026). L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, de la CUP, havia defensat el contrari durant l'estiu:

«Segurament en unes eleccions al Congrés té sentit fer-ho i més en el context que l'extrema dreta i la dreta espanyolista poden agafar forces»
Lluc Salellas, alcalde de Girona, sobre una candidatura independentista d'esquerres al Congrés. Nació Digital, 2-8-2026

ContextMentre la militància ho decidia, Salellas va escriure en un tuit: «Allà on vaig no em trobo ningú que em digui: és el moment de no tenir iniciativa política» (Nació Digital).

El 29 de novembre

ContextGirona tornarà a repartir sis escons el 29 de novembre. Les dades del 2023 no diuen qui els guanyarà, només que n'hi ha un que es decideix gairebé a cara o creu. En el càlcul d'escons de tot Espanya, Girona és una de les 17 províncies on l'últim escó es va decidir per menys de 5.000 vots (en castellà), i és la més ajustada de totes: cap altra de les 52 circumscripcions no va tenir un últim escó tan just. La segona és Cantàbria, on al PP li van faltar 404 vots per prendre l'últim escó a Vox; la tercera, Tarragona, on al PSC li'n van faltar 1.248 per prendre'l a Junts.

ContextDe moment, a Girona només hi ha una llista confirmada. Junts repetirà amb Marta Madrenas al capdavant, com el 2023; segons l'agència EFE, «los diputados Marta Madrenas, Isidre Gavín y Josep Maria Cruset volverán a encabezar la lista en las circunscripciones de Girona, Lleida y Tarragona» (EFE a Diario de León, 8-10-2026, en castellà). Les candidatures es presenten entre el 21 i el 26 d'octubre.

HipòtesiQuan es comptin els vots, en algun lloc de la província hi haurà una mesa amb tres-centes i escaig paperetes, comptades a mà sobre una taula d'escola. Ningú dels qui hi seuran no sabrà si aquella és la mesa que decideix l'escó. Probablement no ho serà cap. O ho seran totes.

El que aquestes dades no diuen

ContextEls càlculs fan servir els resultats oficials per mesa, amb el vot exterior inclòs, i reprodueixen el repartiment oficial de la província. La distància de 285 vots és la que necessitava el PP perquè el seu primer quocient superés el segon de Junts sense que cap altre partit canviés. En una elecció real, si uns vots es mouen, se'n mouen d'altres, i el resultat depèn de quins partits els perden (vegeu més amunt: de Junts, n'haurien bastat 190). Els vots per secció no inclouen el vot exterior, que no s'assigna a cap secció.

Els vots que no van triar ningú (en castellà) · El preu de l'escó, província a província (en castellà) · Girona, barri a barri

Mètode i fonts

Què es compara

El repartiment dels sis escons de la província de Girona a les generals de juliol del 2023 i de novembre del 2019, amb la llei D'Hondt, i els vots per mesa, secció i municipi.

Límits

La distància de 285 vots és la que necessitava el PP perquè el seu primer quocient superés el segon de Junts sense que cap altre partit canviés; en una elecció real, si uns vots es mouen, se'n mouen d'altres, i els vots necessaris depenen de qui els perd (190 si venien de Junts). La comparació sense vot exterior resta els vots CERA de cada partit. Els vots per secció i per municipi no inclouen el vot exterior. Les dades no diuen per què ningú va votar o no va votar.

Com es calcula

Percentatges sobre vots a candidatures, excepte la participació, que és sobre el cens. Xifres reproduïbles amb els scripts de l'expedient de la peça. Metodologia d'Actualitat · Metodologia de l'Atles (en castellà)

Fonts

Autoria

Nacho G. del Álamo

Revisió de dades i text

Nacho G. del Álamo, 15 d'octubre de 2026

Publicat · actualitzat

15 d'octubre de 2026 · 23 d'octubre de 2026, a les 23.15

Correccions

Cap.

Sèrie «Girona, de prop»: 8 peces

Més dades (en castellà): elecciones generales del 29N de 2026: fecha y escaños por provincia · más piezas sobre escaños y sistema electoral.