Actualitat · El Cadastre i les urnes · Girona

Als barris de blocs dels anys seixanta i setanta de Girona vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu

La participació sobre el cens va ser del 50,9% als blocs i del 64,5% a les cases, segons els 511.090 habitatges del Cadastre situats secció a secció. Als blocs, el PSC va treure el 41,2% el 2023; a les cases, el 23,2%. Són els extrems: secció a secció, la relació és moderada, i la renda i la població estrangera hi diuen més que l'edifici.

Per Nacho G. del Álamo · 21 d'octubre de 2026 · Actualitzat el 23 d'octubre de 2026, a les 23.10

Cada paràgraf porta una etiqueta: dada (xifra comprovable amb les fonts), patró (relació que es repeteix, sense afirmar-ne la causa), hipòtesi (explicació possible, sense dues fonts independents) o context (fets i declaracions publicats per altres, enllaçats). Com verifiquem (en castellà)

ContextEl Cadastre, que depèn del Ministeri d'Hisenda, té una fitxa per a cada edifici d'Espanya: quan es va construir, per a què serveix i quants habitatges té. A la província de Girona hi ha 205.879 edificis residencials amb 511.090 habitatges. Els he situat un per un dins de les 536 seccions censals, els trossos de barri d'entre 500 i 2.000 electors que tenen resultats electorals propis, i els he creuat amb el que s'hi va votar a les generals del 23 de juliol del 2023. Les dades són obertes i es poden descarregar municipi a municipi.

ContextActualització del 23 d'octubre. Una advertència abans de les xifres: l'edifici no explica per si sol qui vota i qui no. Funciona sobretot com un indicador de qui hi viu, de la renda, de l'edat i de l'origen de la població, i aquestes dades de qui hi viu pesen més que el tipus d'habitatge (en parlo més avall). Per a la participació, el Cadastre no afegeix res al que ja diu el cens. On sí que hi afegeix alguna cosa és en el vot a cada partit.

DadaHi ha 20 seccions on més del 60% dels habitatges es van construir entre 1960 i 1979. Hi viuen 38.477 persones, a Girona, Salt, Figueres, Blanes, Lloret de Mar, la Bisbal d'Empordà, Palamós i Ripoll. El 23 de juliol, de cada 100 adults que hi vivien, en van votar 33. Uns altres 35 no eren al cens electoral, sobretot perquè no tenen la nacionalitat espanyola, i 32 hi eren i no van votar. A tota la província, en van votar 49 de cada 100. Aquests «de cada 100 adults» no són la participació oficial, que es calcula sobre el cens: en parlo més avall. Els que no eren al cens són una estimació, la diferència entre els adults residents segons l'INE (gener del 2023) i el cens electoral de juliol.

DadaA l'altra punta hi ha les zones de cases: 125 seccions on més del 80% dels habitatges són en edificis d'un sol habitatge. Hi viuen 97.824 persones, sobretot a Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea i Sils. De cada 100 adults, en van votar 57; només 12 no tenien dret a vot.

PatróLa comparació amaga una sorpresa. Els que podien votar i no ho van fer són gairebé els mateixos a tots dos llocs: 32 de cada 100 adults als blocs i 31 a les cases. Gairebé tota la distància la fan els adults sense dret a vot. Però com que als blocs l'electorat és més petit, els que s'hi abstenen pesen més: la participació oficial, que es calcula sobre el cens, va ser del 50,9% als blocs i del 64,5% a les cases. Als blocs, la renda mitjana per unitat de consum era de 16.201 euros i l'atur, del 25,9%; a les cases, de 25.551 euros i del 11,7%.

PatróPerò són els dos extrems. Si es miren totes les seccions alhora, la relació entre l'edifici i la participació és moderada, no forta. En una escala on 1 vol dir una relació perfecta i 0, cap relació, el pes de les cases i la participació donen 0,43, i el pes dels blocs de 1960-1979, −0,46. La renda de la secció dona 0,70 i el percentatge de població estrangera, −0,64: tots dos diuen més sobre on es vota poc que el tipus d'edifici. I l'any de construcció gairebé no hi té relació (−0,14).

«Son los ciudadanos y ciudadanas que tienen menos ingresos, menos recursos educativos, expulsados del mercado laboral y del de la vivienda»

Manuel Trujillo i Braulio Gómez Fortes, sobre els barris on menys es vota a Espanya. «La segregación electoral interurbana en España», VIII Informe FOESSA, 2019

DadaLa Font de la Pólvora, a Girona, és l'exemple més net. El 99,7% dels seus 602 habitatges són d'aquells anys, i és la secció on menys es vota de la ciutat: el 33,4% el juliol del 2023. Una auditoria municipal descriu els blocs com a construïts «amb característiques bàsiques per donar la cobertura social a les necessitats del barri» (Ajuntament de Girona). La secció on menys es vota de tota la província és a Figueres: hi va votar el 22,5% dels electors, i el 82,5% dels habitatges són de 1960 a 1979.

El PSC als blocs, Junts a les cases

DadaEl vot també canvia amb el tipus d'edifici. Als 20 barris de blocs dels anys seixanta i setanta, el PSC va treure el 41,2% el juliol del 2023, el PP el 11,9% i Vox el 9,7%; Junts es va quedar en el 10,3% i ERC en el 10,6%. A les zones de cases, el PSC va baixar al 23,2%, i Junts i ERC van pujar al 22,0% i al 17,0%. A tota la província, el PSC va treure el 28,9% i Junts el 19,6%. Són resultats de seccions, no de persones: no diuen com vota qui viu en un bloc o en una casa, sinó com voten els barris on predominen.

DadaNo és un salt entre dos extrems, sinó una rampa. A les seccions on menys del 20% dels habitatges són cases, el PSC va treure el 33,5% i Junts el 15,1%. On en són entre el 60% i el 80%, el PSC va baixar al 25,0% i Junts va pujar al 24,5%: gairebé empatats.

PatróAquesta és la relació més clara de la peça, tot i que també és moderada: el pes de les cases i el vot al PSC donen −0,56 en la mateixa escala, i amb ERC i Junts, 0,46 i 0,41.

Dues menes de cases

DadaActualització del 23 d'octubre. Les zones de cases no són un sol paisatge. Hi ha els pobles vells, on la casa és la de tota la vida, i les urbanitzacions, aixecades sobre sòl rústic a partir dels anys seixanta. El Cadastre permet separar-les per l'any de construcció. En 45 de les 125 seccions de cases, almenys la meitat dels habitatges són d'abans del 1960: són pobles com Sant Gregori, Cabanes, Agullana o Vilademuls, i hi viuen 15.557 persones. En les altres 80, almenys la meitat són del 1960 ençà: hi viuen 82.267 persones, sobretot a Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea i Sils, els municipis de la Selva on s'escampen les urbanitzacions.

DadaVoten diferent. Als pobles vells, la participació va ser del 68,1%, el PSC va treure el 17,7% i Junts el 26,0%. A les zones de cases del 1960 ençà, la participació va baixar al 63,8%, el PSC va pujar al 24,3% i Junts va baixar al 21,2%. Si només es miren les 33 seccions on almenys la meitat dels habitatges són del 1980 ençà, la participació va ser del 61,9%, per sota de la mitjana de la província (62,2%), i el PSC (27,1%) va treure més vots que Junts (18,0%). Vox hi va arribar al 9,1%, per sobre del 7,0% provincial. Les urbanitzacions més noves voten molt més com la província que com els pobles.

DadaSocialment, les dues menes de cases estan per sobre de la mitjana, però no gaire. La renda per unitat de consum era de 26.061 euros als pobles vells i de 25.456 a les urbanitzacions, i a les del 1980 ençà, de 24.870, davant dels 22.570 de la província. Tenia estudis superiors el 35,9% de la població als pobles, el 31,7% a les urbanitzacions i el 27,9% a tota la província. Les urbanitzacions tenen una renda un 13% més alta que la mitjana provincial i un 57% més alta que la dels blocs: són zones de classe mitjana, no especialment riques.

«En los años sesenta y setenta del siglo pasado se promovió en Cataluña un gran número de urbanizaciones en suelo rústico destinadas, inicialmente, a segunda residencia»

Preàmbul de la Llei 3/2009 de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics (versió castellana del BOE). La llei afegia que el mercat immobiliari havia «incrementado la tendencia a convertir las urbanizaciones de segunda en primera residencia».

ContextAquesta conversió es veu al padró. Entre el 1996 i el 2023, Vidreres, Caldes de Malavella, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea i Sils van passar de 15.109 a 35.630 habitants, un 136% més, segons l'INE. La província va créixer un 53%. Riells i Viabrea, el cas extrem, va passar de 1.429 a 4.426. A Ca n'Hosta, una de les seves urbanitzacions, «l'any 1996 tots els habitatges eren de segona residència», i el 2022 ja hi havia 55 persones empadronades, segons Nació Digital. Però la conversió no és completa: segons el cens del 2021, a les seccions d'urbanització, de mitjana, un de cada tres habitatges (33,1%) encara no era la residència habitual de ningú.

HipòtesiAixò pot ajudar a entendre per què les urbanitzacions s'assemblen menys als pobles vells del que faria pensar la casa. Una possibilitat és que molts veïns hi hagin arribat en les últimes dècades, des de l'àrea de Barcelona o des de les viles de la costa, i que hi hagin portat la manera de votar d'on vivien abans. Però el cens no diu d'on ve cadascú ni quant temps fa que viu a la seva secció, de manera que és una hipòtesi, no una conclusió.

El que el Cadastre afegeix, i el que no

PatróLes cases i els blocs no són a l'atzar: on hi ha blocs vells hi sol haver menys renda, més atur i més població estrangera. Per saber si l'edifici diu alguna cosa per si mateix, he fet el mateix model estadístic que a la peça sobre l'abstenció a Girona, amb els estudis, l'atur, l'edat, la nacionalitat, el lloguer, les segones residències i la renda de cada secció, i hi he afegit les dues dades del Cadastre: l'any de construcció i el pes de les cases. Per a la participació, no hi afegeixen res: el model n'explicava el 67,4% de la variació i, amb el Cadastre, el 67,5%. L'edifici assenyala on es vota poc, però no ho explica millor que les dades de qui hi viu.

PatróPer al vot, en canvi, sí. El model del vot al PSC passa d'explicar el 64,1% de la variació a explicar-ne el 74,8%. Amb la mateixa renda, edat, estudis i població estrangera, una secció amb 32 punts més d'habitatges en cases dona al PSC 3,5 punts menys i a Junts 1,8 punts més. A ERC, 1,2 punts més.

PatróHe fet dues proves perquè no sigui un miratge del model. La primera, predir cada municipi amb un model ajustat sense ell: el vot al PSC que s'encerta passa del 51,2% al 67,9% en afegir el Cadastre, i la participació no millora (del 61,2% al 59,8%). La segona, comparar només seccions del mateix municipi, als 56 que en tenen més d'una: el PSC encara hi perd 1,6 punts per cada 32 punts més de cases i ERC n'hi guanya 0,9, però en el cas de Junts la diferència desapareix (0,3 punts, dins del marge d'error). Junts és més fort a les zones de cases sobretot perquè són en municipis diferents dels de blocs, no tant dins de cada municipi.

HipòtesiPer què, aquestes dades no ho diuen. El tipus d'habitatge pot estar recollint coses que el cens no mesura bé: d'on venen les famílies que van omplir cada barri, quants anys fa que hi viuen, si la casa és seva o la llengua que parlen a casa. Són hipòtesis, no conclusions.

DadaI la bombolla? A les 45 seccions on més del 40% dels habitatges es van construir entre 1998 i 2008, la participació va ser del 63,6%, a tocar de la mitjana de la província (62,2%). El PP hi va treure el 10,8% i Vox el 8,1%, un punt més que a la província. Els barris de la bombolla voten gairebé com la resta.

El que aquestes dades no diuen

ContextSón dades de seccions, no de persones: no diuen si els que no voten viuen en un bloc o en una casa, només que on hi ha més blocs es vota menys. L'any del Cadastre és el de construcció de l'edifici, no el de l'última reforma. Els habitatges inclouen segones residències i pisos buits, que a la costa són molts. El Cadastre és d'agost del 2026 i les eleccions, de juliol del 2023: els habitatges acabats des del 2023 són el 0,9% del total. Els resultats aguanten si es canvien els llindars (més del 50% o del 70% d'habitatges de 1960-1979; més del 70% o del 90% de cases). Cada edifici es col·loca a la secció on cau el centre del seu contorn; per diferències de límits, un 0,12% dels edificis queden en una secció d'un municipi veí.

Girona, la demarcació catalana on menys adults voten · Girona, barri a barri · Junts a la Girona de Puigdemont

Mètode i fonts

Què es compara

Els 205.879 edificis residencials del Cadastre a la província de Girona (any de construcció i nombre d'habitatges), agregats a les 536 seccions censals del 2023 i creuats amb la participació i el vot a les generals de juliol del 2023, la renda de l'INE i el cens del 2021.

Límits

Són dades de seccions, no de persones. L'any del Cadastre és el de construcció, no el de l'última reforma, i els habitatges inclouen segones residències i pisos buits. Cada edifici es col·loca a la secció on cau el centre del seu contorn (un 0,12% cau en una secció d'un municipi veí). El Cadastre és d'agost del 2026 i les eleccions, de juliol del 2023 (els habitatges acabats des del 2023 són el 0,9%). «Sense dret a vot» és una estimació: adults residents menys cens electoral. El model estadístic descriu associacions, no causes. El padró és municipal i inclou els nuclis antics, no només les urbanitzacions. El cens no diu d'on ve cada veí ni quant temps fa que viu a la secció. Sense vot exterior. Límits de secció simplificats.

Com es calcula

Participació sobre el cens; vot per partit sobre vot vàlid, ponderat per votants. «Blocs de 1960-1979»: seccions amb més del 60% dels habitatges construïts aquells anys; «zones de cases»: més del 80% dels habitatges en edificis d'un sol habitatge, separades en pobles vells (any mediana dels habitatges anterior al 1960) i urbanitzacions (1960 o posterior). Model: regressió ponderada amb variables estandarditzades, com a la peça de Girona (530 seccions amb totes les dades), amb validació fora de mostra per grups de municipis i una versió només dins de cada municipi. Xifres reproduïbles amb els scripts de l'expedient de la peça. Metodologia d'Actualitat · Metodologia de l'Atles (en castellà)

Fonts

• Direcció General del Cadastre (Ministeri d'Hisenda), edificis INSPIRE per municipi, agost del 2026
• Ministeri de l'Interior, resultats electorals per mesa (Infoelectoral), via pollspaindata. Sense vot exterior (CERA)
• INE, Atles de Distribució de Renda de les Llars (renda i edat per secció), via ineAtlas.data
• INE, Cens de Població i Habitatges 2021 i límits de secció del 2023, via ineAtlas.data
• Generalitat de Catalunya, participació per secció a les municipals del 2023 i al Parlament del 2024
• Manuel Trujillo i Braulio Gómez Fortes, «La segregación electoral interurbana en España», VIII Informe FOESSA (2019)
• Ajuntament de Girona, auditoria de baixa tensió de la Font de la Pólvora
• INE, padró continu per municipi, província de Girona (taula 2870), 1996 i 2023
• Llei 3/2009, de 10 de març, de regularització i millora d'urbanitzacions amb dèficits urbanístics (preàmbul; derogada el 2025)
• Nació Digital, «Viure en urbanitzacions «al·legals» de la Selva, un problema afegit» (1 d'agost del 2024)

Autoria

Nacho G. del Álamo

Revisió de dades i text

Nacho G. del Álamo, 21 d'octubre de 2026

Publicat · actualitzat

21 d'octubre de 2026 · 23 d'octubre de 2026, a les 23.10

Correccions

Cap.

Sèrie «Girona, de prop»: 8 peces

1. Girona, barri a barri: el 2019 Junts guanyava en 36 seccions i el PSC en 13; el 2023, el PSC en 43 i Junts en 19
2. L'escó més ajustat d'Espanya és a Girona: el PP se'n va quedar fora per 285 vots, menys gent de la que vota en una mesa
3. A Girona, Junts gairebé duplica el vot del Congrés al Parlament: el 19,2% el 2023 i el 36,3% el 2024, amb Puigdemont de candidat
4. El CEO dona a Aliança Catalana fins a 25 escons: al Parlament del 2024 va treure el 3,8%, però el 24,9% al Ripollès i el 7,8% als pobles de menys de 1.000 electors
5. Ets aquíAls barris de blocs dels anys seixanta i setanta de Girona vota un de cada tres adults; a les zones de cases, gairebé sis de cada deu
6. Als barris de Girona on més pesa l'atur en la renda es vota 12 punts menys; on més pesen les pensions, igual que a la resta
7. A Girona el vot independentista va del 4% al 75% segons la secció
8. El 1936 Salt votava més que avui: 76 % de participació, contra el 55 % del 23J

Més dades (en castellà): más piezas sobre renta y voto · más piezas sobre participación y abstención.

Segueix llegint

• Corrupción y 29N29N: la corrupción le cuesta votos al PSOE, pero apenas se los da al PP
• Votar desde casaSiete de cada cien electores pidieron votar por correo en 2023, más del triple que en 2015: en Bizkaia, 14; en Girona, 3
• El sorpasso que no saleEl PP saca 6 puntos al PSOE en las encuestas: ni el mayor fallo de la última década, el de 2023, daría el sorpasso que anuncia Iván Redondo
• ActualidadTotes les peces d'actualitat
• AtlasAtlas de las anomalías electorales